Mons. Patrón: «La vida sacerdotal és més que un títol universitari»

El Secretari de la Congregació de Seminaris de la Santa Seu es reuneix amb els capellans joves i els seminaristes de les deu diòcesis presents a Catalunya

03 Maig, 2017
Església de Barcelona

Aquesta primera setmana de maig l’arquebisbe secretari de la Congregació de Seminaris per al clergat, Mons. Jorge Carlos Patrón ha fet una visita als preveres joves de les deu diòcesis presents al territori català. El bisbe Patrón, que ocupa el càrrec a la Santa Seu des del 2013, ha vingut expressament des de Roma per reunir-se, primer, a Tiana amb els capellans joves de les diferents diòcesis i, després, al Seminari Conciliar de Barcelona on l’esperaven els seminaristes de les diferents diòcesis de Catalunya.

L’arquebisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella va assistir a ambdues cites, on va coincidir amb el bisbe de Tortosa Mons. Enric Benavent, així com Mons. Joan Enric Vives, arquebisbe bisbe de la Seu d’Urgell i president de la Comissió episcopal de Seminaris i Universitats de la CEE. També hi van participar el bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Sàiz i el bisbe auxiliar de Terrassa, Mons. Salvador Cristau. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, es va sumar a la trobada amb els seminaristes.

Vocació progressiva

Va ser una ocasió única perquè el bisbe Patrón oferís part de la seva experiència tant als capellans més novells, de menys de deu anys d’experiència, així com als seminaristes que es troben encara en via cap a l’ordenació. Tots ells van comptar amb un temps de col·loqui en el qual van poder compartir les seves inquietuds.
Mons. Jorge Carlos Patrón, pastor mexicà a la diòcesi del Yucatán, va insistir en diferents punts que -segons va dir- repeteix contínuament tant als capellans com als seminaristes. Entre aquests va destacar «la formació continuada», sobre la qual va afirmar que és un «camí que ha de ser per a tota la vida». Una formació que «s’inicia molt abans del Seminari i que comença entre la família, en el caliu de la parròquia o amb comunió amb els diferents moviments».
Tal com va expressar «si un seminarista no accepta que tota la seva vida serà una formació permanent, no funcionarà, perquè la vida sacerdotal és més que un títol universitari», va afegir. En aquest sentit, va recalcar el caràcter «progressiu i acumulatiu» del mateix aprenentatge, des del seminari fins a tota la vida com a prevere, ja que «tot saber ha d’impulsar un pas més endavant», i «cada meta ja obtinguda, continua sent objecte de creixement», va dir el bisbe mexicà.

Un seminari, sempre millor

D’altra banda, durant la trobada al Seminari Conciliar, el Secretari de la Congregació dels Seminaris va ressaltar la importància de cada un dels seminaristes, com a peces essencials d’aquests. «Els seminaristes, fan el Seminari -deia Patrón– cada un de vosaltres ho consolideu tot«. «Déu us crida a millorar el presbiteri de Catalunya: deixem un millor seminari que aquell que estem rebent, ajudem els formadors. No necessitem un seminari perfecte, sinó que estem cridats a millorar-lo», va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)