Pasión por Llull

Entrevista realizada a Sergi Castellà, especialista en la figura de Ramón Llull

08 Ene, 2020
Església de Barcelona

Este año, la Fundación Joan Maragall ha concedido la ayuda a la formación –dotado  con 6.000€- a Sergi Castellà, por el trabajo “Ejes principales de interrelación de la recepción lulista contemporánea y el pensamiento poético y religioso”, que dirigirá el Dr. Amador Vega. Sergi piensa que “la conexión explícita, trenzada entre los escritores y los pensadores del siglo XX con Ramon Llull, puede iluminar una variación específicamente contemporánea de cuestiones ya presentes hace setecientos años”.

¿Cómo llegó Llull a los religiosos catalanes el primer tercio del siglo pasado?

Llull era, entonces, poco más que un desconocido; una referencia fundacional cívica y popular de Mallorca, y los estudios científicos sobre Llull apenas empezaban a retomarse después de cientos de años de estar casi olvidados. Les llegó un Llull que, sobre todo, a partir de las llamadas obras literarias, renovaba el lenguaje y el mensaje cristiano que estaba muy atenazado por la neoescolástica ochocentista.

¿En qué contribuyó su pensamiento a los religiosos de la segunda mitad del s. XX?

Más allá de la influencia del mito hagiográfico de Llull, destacan el realismo; es decir, la presencia real y productiva en el mundo de las virtudes divinas, y también el énfasis en la relación amorosa entre el Amigo y el Amat. De manera más superficial o más original, cada autor reencuentra en Llull pensamientos actuales.

¿Por qué te has sentido atraído por Llull?

Llull es un autor difícil, pero su vida y sus obras muestran que vivió siempre en su primera intención de armonizar el ser humano con su fin, que es Dios, y su punto de partida es siempre un compromiso de investigación de la verdad. A cada frustración de este propósito, Llull responde con una revolución creativa, y esto es lo que personalmente encuentro tan admirable.

Entrevista realtzada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 12 de enero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)