Passió per Llull

Entrevista realitzada a Sergi Castellà, especialista en la figura de Ramon Llull

Aquest any, la Fundació Joan Maragall ha concedit l’ajut a la formació –dotat  amb 6.000€- a Sergi Castellà, pel treball “Eixos principals d’interrelació de la recepció lul·lista contemporània i el pensament poètic i religiós”, que dirigirà el Dr. Amador Vega. En Sergi pensa que “la connexió explícita, trenada entre els escriptors i els pensadors del segle XX amb Ramon Llull, pot il·luminar una variació específicament contemporània de qüestions ja presents fa set-cents anys”.

Com els va arribar Llull als religiosos catalans del primer terç del segle passat?

Llull era, aleshores, poc més que un desconegut; una referència fundacional cívica i popular de Mallorca, i els estudis científics sobre Llull tot just començaven a reprendre’s després de cent anys d’estar gairebé oblidats. Els va arribar un Llull que, sobretot a partir de les anomenades obres literàries, renovava el llenguatge i el missatge cristià que estava molt tenallat per la neoescolàstica vuitcentista.

En què va contribuir el seu pensament als religiosos de la segona meitat del s. XX?

Més enllà de la influència del mite hagiogràfic de Llull, destaquen el realisme; és a dir, la presència real i productiva en el món de les virtuts divines, i també l’èmfasi en la relació amorosa entre l’Amic i l’Amat. De manera més superficial o més original, cada autor retroba en Llull pensaments actuals.

Per què t’has sentit atret per Llull?

Llull és un autor difícil, però la seva vida i les seves obres mostren que va viure sempre en la seva primera intenció d’harmonitzar l’ésser humà amb el seu fi, que és Déu, i el seu punt de partença és sempre un compromís de recerca de la veritat. A cada frustració d’aquest propòsit, Llull respon amb una revolució creativa, i això és el que personalment trobo tan admirable.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 12 de gener