Passió per Llull

Entrevista realitzada a Sergi Castellà, especialista en la figura de Ramon Llull

08 Gen, 2020
Església de Barcelona

Aquest any, la Fundació Joan Maragall ha concedit l’ajut a la formació –dotat  amb 6.000€- a Sergi Castellà, pel treball “Eixos principals d’interrelació de la recepció lul·lista contemporània i el pensament poètic i religiós”, que dirigirà el Dr. Amador Vega. En Sergi pensa que “la connexió explícita, trenada entre els escriptors i els pensadors del segle XX amb Ramon Llull, pot il·luminar una variació específicament contemporània de qüestions ja presents fa set-cents anys”.

Com els va arribar Llull als religiosos catalans del primer terç del segle passat?

Llull era, aleshores, poc més que un desconegut; una referència fundacional cívica i popular de Mallorca, i els estudis científics sobre Llull tot just començaven a reprendre’s després de cent anys d’estar gairebé oblidats. Els va arribar un Llull que, sobretot a partir de les anomenades obres literàries, renovava el llenguatge i el missatge cristià que estava molt tenallat per la neoescolàstica vuitcentista.

En què va contribuir el seu pensament als religiosos de la segona meitat del s. XX?

Més enllà de la influència del mite hagiogràfic de Llull, destaquen el realisme; és a dir, la presència real i productiva en el món de les virtuts divines, i també l’èmfasi en la relació amorosa entre l’Amic i l’Amat. De manera més superficial o més original, cada autor retroba en Llull pensaments actuals.

Per què t’has sentit atret per Llull?

Llull és un autor difícil, però la seva vida i les seves obres mostren que va viure sempre en la seva primera intenció d’harmonitzar l’ésser humà amb el seu fi, que és Déu, i el seu punt de partença és sempre un compromís de recerca de la veritat. A cada frustració d’aquest propòsit, Llull respon amb una revolució creativa, i això és el que personalment trobo tan admirable.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 12 de gener

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)