Passió per Llull

Entrevista realitzada a Sergi Castellà, especialista en la figura de Ramon Llull

08 Gen, 2020
Església de Barcelona

Aquest any, la Fundació Joan Maragall ha concedit l’ajut a la formació –dotat  amb 6.000€- a Sergi Castellà, pel treball “Eixos principals d’interrelació de la recepció lul·lista contemporània i el pensament poètic i religiós”, que dirigirà el Dr. Amador Vega. En Sergi pensa que “la connexió explícita, trenada entre els escriptors i els pensadors del segle XX amb Ramon Llull, pot il·luminar una variació específicament contemporània de qüestions ja presents fa set-cents anys”.

Com els va arribar Llull als religiosos catalans del primer terç del segle passat?

Llull era, aleshores, poc més que un desconegut; una referència fundacional cívica i popular de Mallorca, i els estudis científics sobre Llull tot just començaven a reprendre’s després de cent anys d’estar gairebé oblidats. Els va arribar un Llull que, sobretot a partir de les anomenades obres literàries, renovava el llenguatge i el missatge cristià que estava molt tenallat per la neoescolàstica vuitcentista.

En què va contribuir el seu pensament als religiosos de la segona meitat del s. XX?

Més enllà de la influència del mite hagiogràfic de Llull, destaquen el realisme; és a dir, la presència real i productiva en el món de les virtuts divines, i també l’èmfasi en la relació amorosa entre l’Amic i l’Amat. De manera més superficial o més original, cada autor retroba en Llull pensaments actuals.

Per què t’has sentit atret per Llull?

Llull és un autor difícil, però la seva vida i les seves obres mostren que va viure sempre en la seva primera intenció d’harmonitzar l’ésser humà amb el seu fi, que és Déu, i el seu punt de partença és sempre un compromís de recerca de la veritat. A cada frustració d’aquest propòsit, Llull respon amb una revolució creativa, i això és el que personalment trobo tan admirable.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 12 de gener

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)