Pasión por Llull

Entrevista realizada a Sergi Castellà, especialista en la figura de Ramón Llull

08 Ene, 2020
Església de Barcelona

Este año, la Fundación Joan Maragall ha concedido la ayuda a la formación –dotado  con 6.000€- a Sergi Castellà, por el trabajo “Ejes principales de interrelación de la recepción lulista contemporánea y el pensamiento poético y religioso”, que dirigirá el Dr. Amador Vega. Sergi piensa que “la conexión explícita, trenzada entre los escritores y los pensadores del siglo XX con Ramon Llull, puede iluminar una variación específicamente contemporánea de cuestiones ya presentes hace setecientos años”.

¿Cómo llegó Llull a los religiosos catalanes el primer tercio del siglo pasado?

Llull era, entonces, poco más que un desconocido; una referencia fundacional cívica y popular de Mallorca, y los estudios científicos sobre Llull apenas empezaban a retomarse después de cientos de años de estar casi olvidados. Les llegó un Llull que, sobre todo, a partir de las llamadas obras literarias, renovaba el lenguaje y el mensaje cristiano que estaba muy atenazado por la neoescolástica ochocentista.

¿En qué contribuyó su pensamiento a los religiosos de la segunda mitad del s. XX?

Más allá de la influencia del mito hagiográfico de Llull, destacan el realismo; es decir, la presencia real y productiva en el mundo de las virtudes divinas, y también el énfasis en la relación amorosa entre el Amigo y el Amat. De manera más superficial o más original, cada autor reencuentra en Llull pensamientos actuales.

¿Por qué te has sentido atraído por Llull?

Llull es un autor difícil, pero su vida y sus obras muestran que vivió siempre en su primera intención de armonizar el ser humano con su fin, que es Dios, y su punto de partida es siempre un compromiso de investigación de la verdad. A cada frustración de este propósito, Llull responde con una revolución creativa, y esto es lo que personalmente encuentro tan admirable.

Entrevista realtzada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 12 de enero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)