Miquel Calsina, nuevo director de Cuestiones de Vida Cristiana

Nueva etapa en la revista fundada el 1958 por el P. Evangelista Vilanova, que hasta ahora dirigía el filósofo Francesc Torralba

08 Feb, 2019
Església de Barcelona

La revista Cuestiones de Vida Cristiana fue fundada en 1958 por el P. Evangelista Vilanova, monje de Montserrat. Desde 2009 la Fundación Joan Maragall asume la dirección literaria. Desde el mes de enero cuenta con un nuez director: Miquel Calsina y Buscó, que toma el relevo de Francesc Torralba y Roselló.

La misión de la revista siempre ha sido la reflexión. Desde su origen ha querido estimular esta reflexión de las personas que se plantean cuestiones que afectan: La persona, la educación, la cultura, la economía, la política, la filosofía, la ciencia, la tecnología, la Iglesia, la teología o la espiritualidad.

Los valores de la revista

Así, ‘Cuestiones de Vida Cristiana’ tiene voluntad de ayudar a profundizar la fe y su vivencia a todos los niveles. La revista se constituye como un medio de nueva evangelización. Una revista para los no creyentes, los que han dejado de creer o los agnósticos. Para aquellos que se han alejado de la religión o bien no han estado nunca vinculados, se crea un atrio de los gentiles, un espacio de diálogo, de exposición de las razones de creer y de la visión cristiana sobre las cuestiones más importantes de la persona humana y de la sociedad. Se convierte en un espacio donde encontrar los puntos comunes. Un espacio para construir una sociedad con principios éticos sólidos y atenta a las problemáticas sociales.

‘Cuestiones de Vida Cristiana’ fue la primera revista en catalán de su género autorizada después de la posguerra. Por otro lado, durante la dictadura tuvo que luchar contra la censura del derecho de expresión. “Es una revista significativa para profundizar y hacer comprensible la fe cristiana y la visión de la realidad, con un diálogo abierto, a la sociedad contemporánea”. Así define la revista el P. Abate Josep M. Soler.

2009, la dirección de la FJM

El 2009 llega la segunda etapa de la revista. La Fundación Joan Maragall emprende la dirección de ‘Cuestiones de Vida Cristiana’. Esta nueva etapa constituiría un consejo de redacción. También cogería el cargo de la dirección un laico. Después de Evangelista Vilanova, HilariRaguer y Andreu Marquès; llegaría Ramon Pla. Posteriormente Carles Torner y Francesc Torralba. Ahora llega el momento de Miquel Calsina.

La nueva etapa, con Miquel Calsina

El nuevo director, Miquel Calsina, propone potenciar la revista cuatrimestral como “un espacio para tratar los grandes temas y debates contemporáneos. Todo con profundidad y, sobre todo, desde una perspectiva eclesial y cristiana”.

“Siendo conscientes que no tenemos entre manos un producto de amplia difusión, nuestra intención –añade Miquel Calsina- es llegar mucho más ampliamente a círculos docentes, culturales, sociales, religiosos y, sobre todo, a las nuevas generaciones, con inquietudes y voluntad de expresar y reflexionar alrededor de los cambios que experimenta el mundo actual”.

Los números monográficos de este 2019 estarán dedicados a Lluís Duch, uno de los principales referentes intelectuales de Montserrat contemporáneo y colaborador de QVC desde el 1967; La interioridad, la vida interior, la cura de la interioridad; y La reconciliación: posibilidades y límites de la reconciliación. Un tema de evidente relieve en nuestro mismo contexto social.

Quién es Miquel Calsina

Miquel Calsina (Torroella de Montgrí, 1970) es presbítero de la diócesis de Girona, profesor de la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna (URL) y del Máster en Diálogo Interreligioso del Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona (ISCREB), y también forma parte del Consejo Asesor para la Diversidad Religiosa de la Generalitat de Cataluña, además de pertenecer al Patronato de la Fundación Joan Maragall (FJM). Miembro del Grupo de Reflexión sobre Teología y Pensamiento de la Facultad de Teología de Cataluña, ha coordinado la edición de publicaciones como: Cataluña, retos éticos (2006), Religiones y espiritualidad en un mundo en crisis (2009), Valores útiles para la Cataluña del futuro (2009). Es coautor de Las voces de los indignados en Cataluña (2013) o  de 150 conceptos clavo de sociología (2015).

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)