Miquel Calsina, nou director de Qüestions de Vida Cristiana

Nova etapa a la revista fundada el 1958 pel P. Evangelista Vilanova, que fins ara dirigia el filòsof Francesc Torralba

08 Febr, 2019
Església de Barcelona

La revista Qüestions de Vida Cristiana va ser fundada l’any 1958 pel P. Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat. Des de 2009 la Fundació Joan Maragall n’assumeix la direcció literària. Des del mes de gener compta amb un nou director: Miquel Calsina i Buscà, que pren el relleu de Francesc Torralba i Roselló.

La missió de la revista sempre ha estat la reflexió. Des del seu origen ha volgut estimular aquesta reflexió de les persones que es plantegen qüestions que afecten: La persona, l’educació, la cultura, l’economia, la política, la filosofia, la ciència, la tecnologia, l’Església, la teologia o l’espiritualitat.

Els valors de la revista

Així, ‘Qüestions de Vida Cristiana’ té voluntat d’ajudar a aprofundir la fe i la seva vivència a tots els nivells. La revista es constitueix com un mitjà de nova evangelització. Una revista per als no creients, els que han deixat de creure o els agnòstics. Per aquells que s’han allunyat de la religió o bé no han estat mai vinculats, es crea un atri dels gentils, un espai de diàleg, d’exposició de les raons de creure i de la visió cristiana sobre les qüestions més importants de la persona humana i de la societat. Es converteix en un espai on trobar els punts comuns. Un espai per construir una societat amb principis ètics sòlids i atenta a les problemàtiques socials.

‘Qüestions de Vida Cristiana’ va ser la primera revista en català del seu gènere autoritzada després de la postguerra. D’altra banda, durant la dictadura va haver de lluitar contra la censura del dret d’expressió. “És una revista significativa per aprofundir i fer comprensible la fe cristiana i la visió de la realitat, amb un diàleg obert, a la societat contemporània”. Així defineix la revista el P. Abat Josep M. Soler.

 2009, la direcció de la FJM

El 2009 arriba la segona etapa de la revista. La Fundació Joan Maragall emprèn la direcció de ‘Qüestions de Vida Cristiana’. Aquesta nova etapa constituiria un consell de redacció. També agafaria el càrrec de la direcció un laic. Després d’Evangelista Vilanova, Hilari Raguer i Andreu Marquès; arribaria Ramon Pla. Posteriorment Carles Torner i Francesc Torralba. Ara arriba el moment de Miquel Calsina.

La nova etapa, amb Miquel Calsina

El nou director, Miquel Calsina, proposa potenciar la revista quadrimestral com a “un espai per a tractar els grans temes i debats contemporanis. Tot amb profunditat i, sobretot, des d’una perspectiva eclesial i cristiana”.

“Essent conscients que no tenim entre mans un producte d’àmplia difusió, la nostra intenció –afegeix Miquel Calsina- és arribar molt més àmpliament a cercles docents, culturals, socials, religiosos i, sobretot, a les noves generacions, amb inquietuds i voluntat d’expressar i reflexionar al voltant dels canvis que experimenta el món actual”.

Els números monogràfics d’aquest 2019 estaran dedicats a Lluís Duch, un dels principals referents intel·lectuals del Montserrat contemporani i col·laborador de QVC des del 1967; La interioritat, la vida interior, la cura de la interioritat; i La reconciliació: possibilitats i límits de la reconciliació. Un tema d’evident relleu en el nostre mateix context social.

Qui és Miquel Calsina

Miquel Calsina (Torroella de Montgrí, 1970) és prevere de la diòcesi de Girona, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i del Màster en Diàleg Interreligiós de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), i també forma part del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, a més de pertànyer al Patronat de la Fundació Joan Maragall (FJM). Membre del Grup de Reflexió sobre Teologia i Pensament de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha coordinat l’edició de publicacions com: Catalunya, reptes ètics (2006), Religions i espiritualitat en un món en crisi (2009), Valors útils per a la Catalunya del futur (2009). És coautor de Les veus dels indignats a Catalunya (2013) o  de 150 conceptos clave de sociología (2015).

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)