«La libertad de amar», la historia de Guadalupe Ortiz
«La libertad de amar», la historia de Guadalupe Ortiz
Presentación del libro que glosa la figura de la futura beata laica que fundó el Opus Dei en México
15 Mar, 2019
El día 18 de mayo de 2019 Guadalupe Ortiz de Landázuri será beatificada. La vida de Guadalupe fue normal, feliz. Una persona proactiva, libre, que compaginó su vida con el trabajo, la familia, los amigos y Dios. “La santidad de una persona se inscribe en su propia biografía, es ahí donde echa raíces y es ahí donde se desarrolla” explica Cristina Abad, autora de su biografía «La libertad de amar».
La vida de Guadalupe
Por un suceso inesperado conoció al fundador del Opus Dei, san Josemaría Escrivá. Aquello marcó un punto de inflexión en su vida. Allí es cuando descubrió su vocación, un proyecto que le ocuparía la vida entera.
La residencia universitaria
Guadalupe fue una de las primeras mujeres del Opus Dei. Además, en aquellos años, el papel de la mujer en la sociedad era muy limitado. En este escenario empieza a dirigir Zurbarán: la primera residencia femenina universitaria del Opus Dei en el mundo. Su objetivo era ofrecer un marco adecuado para la formación y el progreso de la mujer. En un breve periodo de tiempo Guadalupe convocó a catedráticos, expertos y profesionales que harán de Zurbarán un foco de cultura. Hoy hay más de un centenar de estas instituciones repartidas por los cinco continentes.
Su vida en México
Las primeras personas del Opus Dei, entre ellas Guadalupe, acogen el reto de abrir centros del Opus en nuevos países. En 1950, Guadalupe viajó a México donde abriró la organización en el país latino. En cinco años, aquella tierra y sus gentes conquistaron su corazón.
Viaje a Roma
Su paso por la ciudad eterna fue breve. Unos meses donde trabajó por el impulso del Opus Dei. Orientó las iniciativas apostólicas en el campo de la familia y con las personas casadas. Meses más tarde regresó a su Madrid natal.
Vuelta a Madrid
Madrid supone un nuevo escenario. Una etapa donde Guadalupe pudo retomar con más fuerza su carrera profesional. Allí tuvo que compaginar su trabajo, una extensa labor evangelizadora y la atención de su madre anciana. Tiempo más tarde, aunque el alma sigue con fuerzas, su cuerpo dice basta. Es entonces cuando llega su último adiós, una muerte que para todos parece llegar antes de tiempo.
El milagro
Para un proceso de beatificación hace falta un milagro. El milagro de Guadalupe pasó en Barcelona. En verano de 2002 Antonio Jesús Sedano Madrid, de 76 años, le aparece una lesión cutánea en el ojo derecho. Esta lesión termina siendo un carcinoma basocelular. Un tumor en una zona peligrosa.
El médico había asegurado que hacía falta una extirpación quirúrgica. Antonio cabizbajo decidió ir al Oratori de Santa Maria de Bonaigua donde acostumbraba a ir a misa. Allí se encontró una estampa para la devoción privada de la entonces sierva de Dios, Guadalupe Ortiz de Landázuri. En ese momento sintió una simpatía hacia la mujer i le pidió una curación.
Una plegaria que se extendió a sus hijos y familiares. El hombre no dudó en repartir estampas de Guadalupe. Después de invocarla Antonio se calmó se, fue a la cama y durmió toda la noche. A la mañana siguiente se despertó sereno, se miró al espejo y contempló como la lesión había desaparecido milagrosamente. Decidió ir al hospital. Allí el médico le revisó y comprobó la absoluta desaparición del cáncer por causas desconocidas. En el historial clínico quedó anotado «ha desaparecido la lesión después de rezarle a la sierva de Dios, Guadalupe Ortiz de Landázuri».
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
La Conferencia Episcopal Española (CEE), con motivo del 60.º aniversario de su creación, presenta cuatro videopódcasts para conmemorar este momento histórico, con entrevistas a quienes han sido sus últimos presidentes: el cardenal…
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...