«La llibertat d’estimar», la història de Guadalupe Ortiz

El dia 18 de maig de 2019 Guadalupe Ortiz de Landázuri serà beatificada. La vida de Guadalupe va ser normal, feliç. Una persona proactiva, lliure, que va compaginar la seva vida amb el treball, la família, els amics i Déu. «La santedat d’una persona s’inscriu en la seva pròpia biografia, és aquí on deixa les arrels i és aquí on es desenvolupa» explica Cristina Abad, autora de la seva biografia «La llibertat d’estimar».

La vida de la Guadalupe

Per un succés inesperat va conèixer al fundador de l’Opus Dei, sant Josemaría Escrivá. Això, per tant, va marcar un punt d’inflexió en la seva vida. Allà és quan va descobrir la seva vocació, un projecte que li ocuparia la vida sencera.

La residència universitària

La Guadalupe va ser una de les primeres dones de l’Opus Dei. A més, en aquells anys, el paper de la dona en la societat era molt limitat. En aquest escenari comença a dirigir Zurbarán: la primera residència femenina universitària de l’Opus Dei al món. El seu objectiu, per tant, era oferir un marc adequat per a la formació i el progrés de la dona. En un breu període de temps Guadalupe va convocar a catedràtics, experts i professionals que farien de Zurbarán un focus de cultura. Avui hi ha més d’un centenar d’aquestes institucions repartides pels cinc continents.

La seva vida a Mèxic

Les primeres persones de l’Opus Dei, entre elles la Guadalupe, acullen el repte d’obrir centres de l’Opus en nous països. En 1950, Guadalupe va viatjar a Mèxic on va obrir l’organització al país llatí. En cinc anys, aquella terra i les seves gents van conquistar el seu cor.

Viatge a Roma

Després, el seu pas per la ciutat eterna va ser breu. Uns mesos on va treballar per l’impuls de l’Opus Dei. Va orientar les iniciatives apostòliques en el camp de la família i amb les persones casades. Mesos més tard va tornar al seu Madrid natal.

Tornada a Madrid

Madrid suposa un nou escenari. Una etapa on Guadalupe va poder reprendre amb més força la seva carrera professional. Allà va haver de compaginar el seu treball, una extensa labor evangelitzadora i l’atenció de la seva mare anciana. Temps més tard, tot i que l’ànima segueix amb forces, el seu cos diu prou. És llavors quan arriba el seu últim adéu, una mort que per a tots sembla arribar abans d’hora.

El miracle

Per un procés de beatificació fa falta un miracle. El miracle de la Guadalupe va passar a Barcelona. A l’estiu de 2002 Antonio Jesús Sedano Madrid, de 76 anys, li apareix una lesió cutània a l’ull dret. Aquesta lesió acaba sent un carcinoma basocel·lular. Un tumor en una zona perillosa.

El metge, així, havia assegurat que feia falta una extirpació quirúrgica. l’Antonio capcot va decidir anar a l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua on acostumava a anar a missa. Allà es va trobar una estampa per a la devoció privada de la llavors serventa de Déu, Guadalupe Ortiz de Landázuri. En aquest moment va sentir una simpatia cap a la dona i li va demanar una cura.

Una pregària que es va estendre als seus fills i familiars. L’home no va dubtar a repartir estampes de Guadalupe. Després d’invocar-la l’Antonio es va calmar, se’n va anar al llit i va dormir tota la nit. L’endemà es va llevar serè, es va mirar al mirall i va contemplar com la lesió havia desaparegut miraculosament. Va decidir anar a l’hospital. Allà el metge el va revisar i va comprovar l’absoluta desaparició del càncer per causes desconegudes. En l’historial clínic va quedar anotat «ha desaparegut la lesió després de resar-li a la serventa de Déu, Guadalupe Ortiz de Landázuri».