Et proposem tres pel·lícules sobre la redempció, el pecat i el penediment, per aprofundir en el missatge quaresmal del papa Francesc
15 Març, 2019
Església de Barcelona
Aquesta I Setamana de Quaresma, el Cinema Espiritual para atenció i reflexiona entorn el missatge del Sant Pare. Així, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens proposa aprofundir-hi a través del llenguatge audiovisual. Amb aquest poprosit, el crític recupera tres pel·lícules. Una per cada un d’aquells aspectes als quals fa referència Francesc a actuar: la redempció de la terra; força del pecat i el camí cap a la reconciliació.
“La redempció de la creació”
“… quants gaudeixen de la gràcia del misteri pasqual de Jesús gaudeixin plenament dels seus fruits, destinats a aconseguir la seva maduració completa a la redempció del mateix cos humà”. (Missatge del Papa de Quaresma)
En aquest sentit, cal recordar una de les guardonades a l’edició dels Òscar 2018: Tres anuncis als afores (2017). Dirigida pel cineasta britànic Martin McDonagh, aconsegueix impactar, fer riure i plorar. A través de la protagonista, interpretada per Frances McDormand, es presenta aquesta història de redempció.
La protagonista, després de perdre la seva filla, violada i assassinada, passa per un procés d’ira. Tot i així, a poc a poc, tot i que no serà fàcil, arriba a un estat de redempció. És a dir, d’una persona que com diu el Sant Pare, “es deixa portar per l’Esperit Sant (cf. Rm 8,14), i sap reconèixer i posar en pràctica la llei de Déu, començant per la que està inscrita en el seu cor i en la naturalesa”.
“La força destructiva del pecat”
“Quan s’abandona la llei de Déu, la llei de l’amor, acaba triomfant la llei del més fort sobre el més feble”. (Missatge del Papa de Quaresma)
És precisament aquest fragment que redacta el Sant Pare allò que es presenta en la segona pel·lícula que proposa Mn. Sánchez: 1945 (2015). Aquest film hongarés, dirigit per Ferenc Török, ens mostra aquesta naturalesa del pecat en les persones. A través dels personatges, es mostra l’odi, el pecat humà que donarà pas a un estat de la por i vergonya pels fets comesos.
La trama s’ubica al final de la II Guerra Mundial, dos jueus arriben a la seva localitat i troben les seves propietats ocupades per aquells que eren els seus veïns, els mateixos que els van delatar davant les forces nazis. Així doncs, es presenta aquest pecat, «un estil de vida que viola els límits que la nostra condició humana i la natura ens demanen respectar”, tal com exposa el papa Francesc.
“La força regeneradora del penediment i del perdó”
«I el camí cap a la Pasqua ens crida precisament a restaurar el nostre rostre i el nostre cor de cristians, mitjançant el penediment, la conversió i el perdó…” (Missatge del Papa de Quaresma)
Aquest penediment mourà al protagonista de Una historia verdadera (1999), de David Linch. Aquest clàssic del cinema, ens presenta una història de reconciliació entre germans. Després de 10 anys enemistats quan un pateix un infart el germà protagonitzat per Richard Farnsworth recorrerà un llarg camí fins al seu poble d’origen. Ho farà amb el propòsit de demanar perdó i arribar així a una relació plena de fraternitat. Aquest camí serà a consciència. De fet, el mitjà de transport que el traslladarà d’un lloc a l’altre serà una segadora de gespa.
Linch ofereix a l’espectador una pel·lícula magistral. Així, mostra aquest camí interior i la reconciliació d’una manera sorprenent i amb una tendra simplicitat.
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Aquest dimarts, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231)…
El dissabte dia 17 d’octubre a Solsona es va celebrar el 14è Congrés d’Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes amb seu a Catalunya. De bon matí, al Seminari de Solsona,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...