La Quaresma, a través del cinema

Aquesta I Setamana de Quaresma, el Cinema Espiritual para atenció i reflexiona entorn el  missatge del Sant Pare. Així, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens proposa aprofundir-hi a través del llenguatge audiovisual. Amb aquest poprosit, el crític recupera tres pel·lícules. Una per cada un d’aquells aspectes als quals fa referència Francesc a actuar: la redempció de la terra; força del pecat i el camí cap a la reconciliació.  

1. “La redempció de la creació”

“… quants gaudeixen de la gràcia del misteri pasqual de Jesús gaudeixin plenament dels seus fruits, destinats a aconseguir la seva maduració completa a la redempció del mateix cos humà”.
(Missatge del Papa de Quaresma)

En aquest sentit, cal recordar una de les guardonades a l’edició dels Òscar 2018: Tres anuncis als afores (2017). Dirigida pel cineasta britànic Martin McDonagh, aconsegueix impactar, fer riure i plorar. A través de la protagonista, interpretada per Frances McDormand, es presenta aquesta història de redempció.

La protagonista, després de perdre la seva filla, violada i assassinada, passa per un procés d’ira. Tot i així, a poc a poc, tot i que no serà fàcil, arriba a un estat de redempció. És a dir, d’una persona que com diu el Sant Pare, “es deixa portar per l’Esperit Sant (cf. Rm 8,14), i sap reconèixer i posar en pràctica la llei de Déu, començant per la que està inscrita en el seu cor i en la naturalesa”.

2. “La força destructiva del pecat”

“Quan s’abandona la llei de Déu, la llei de l’amor, acaba triomfant la llei del més fort sobre el més feble”.
(Missatge del Papa de Quaresma)

És precisament aquest fragment que redacta el Sant Pare allò que es presenta en la segona pel·lícula que proposa Mn. Sánchez: 1945 (2015). Aquest film hongarés, dirigit per Ferenc Török, ens mostra aquesta naturalesa del pecat en les persones. A través dels personatges, es mostra l’odi, el pecat humà que donarà pas a un estat de la por i vergonya pels fets comesos.

La trama s’ubica al final de la II Guerra Mundial, dos jueus arriben a la seva localitat i troben les seves propietats ocupades per aquells que eren els seus veïns, els mateixos que els van delatar davant les forces nazis. Així doncs, es presenta aquest pecat, “un estil de vida que viola els límits que la nostra condició humana i la natura ens demanen respectar”, tal com exposa el papa Francesc.

3. “La força regeneradora del penediment i del perdó”

“I el camí cap a la Pasqua ens crida precisament a restaurar el nostre rostre i el nostre cor de cristians, mitjançant el penediment, la conversió i el perdó…”
(Missatge del Papa de Quaresma)

Aquest penediment mourà al protagonista de Una historia verdadera (1999), de David Linch. Aquest clàssic del cinema, ens presenta una història de reconciliació entre germans. Després de 10 anys enemistats quan un pateix un infart el germà protagonitzat per Richard Farnsworth recorrerà un llarg camí fins al seu poble d’origen. Ho farà amb el propòsit de demanar perdó i arribar així a una relació plena de fraternitat. Aquest camí serà a consciència. De fet, el mitjà de transport que el traslladarà d’un lloc a l’altre serà una segadora de gespa.

Linch ofereix a l’espectador una pel·lícula magistral. Així, mostra aquest camí interior i la reconciliació d’una manera sorprenent i amb una tendra simplicitat.

Comentari Mn. Peio