Cristianisme i Islam, junts cap al diàleg
Després del viatge del Papa a Abu Dhabi cristians i musulmans es troben per continuar el camí cap a l’acceptació de l’altre
Cristianisme i Islam, junts caminant cap al diàleg. El viatge del papa Francesc a Abu Dhabi per reunir-se amb l’imam Al Tayyeb el passat febrer, ha estat l’origen d’aquesta trobada entre musulmans i cristians. Ambdós líders religiosos, van firmar un document sobre la «Fraternitat Humana per la pau mundial i la convivència comuna». Gràcies a aquest gran exemple s’hi ha establert un diàleg no formal amb l’islam. Vuit-cents anys després del viatge de Francesc d’Assís a Egipte per dialogar amb el sultà, l’anomenat «Esperit d’Assís» entra en el món musulmà. “L’Esperit d’Assís, és el reconeixement de l’altre i comporta la llibertat religiosa” assegurava Jaume Castro, de Sant’Egidio. “Un document que introdueix totes les religions com a instrument de pau”.
El representant de la comunitat de Sant’Egidio, Jaume Castro; el president honorari de la Fundació Joan Maragall, Mn. Antoni Matabosch; el Secretari General de la Federació del Consell Islàmic de Catalunya, Mohamed Halhoul; i el director del Secretariat Diocesà de Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona, Joan Hernández; han estat els encarregats d’explicar aquest document interreligiós. També de demanar l’inici d’un diàleg entre religions de respecte que arribi als lligams d’una amistat.
Un diàleg no formal
“El Papa va triar els Emirats i la figura d’Al Tayyeb perquè era la manera d’establir un diàleg no formal” explicava Castro. El líder musulmà és el gran imam de la universitat d’al-Azhar, la més gran del món islàmic, situada a Egipte. “El papa i Al Tayyeb van assumir cultura del diàleg com a camí”, assegurava Castro que indicava com aquest document té realitats molt significatives. “Les llavors creixen amb el temps i s’ha de tenir paciència i tenacitat”, assegurava.
Un exemple d’Església en sortida
El document sobre aquesta fraternitat es va poder entendre amb molta més profunditat gràcies a Mn. Matabosch. “Primer hem d’acceptar la història, discutir-la i canviar-la. Una història on tots som culpables i on cal crear un nou vincle que la reescrigui”. Així ho va explicar el president honorari de la Joan Maragall.
Aquest nou document dona un “exemple moral del que ens demana que sortim. Ell va sortir per trobar-se amb l’altre un bon exemple perquè tots nosaltres sortim de les nostres institucions a l’encontre de l’altre”. Així ho definia Joan Hernández. Un fet que també genera “una nova manera de mirar l’altre” assegurava Matabosch que tenia clar que si “aquest document transcendeix i es dona a saber, acabarà essent històric”. Aquesta trobada entre el Papa i l’Imam, provoca un nou vincle, un nou camí que recorda que “cada persona ha de respectar l’altre, és una responsabilitat comuna de les persones. Cal reconèixer les doctrines comunes i respectar la diferència” assegurava el mossèn.
El diàleg amb l’islam
Per altra banda també va assistir Mohamed Halhoul, per posar l’altre punt de vista. “L’objectiu de tots és conquerir la pau i només ho podem fer, enfortint aquestes relacions” assegurava. Un enfortiment que acabaria desenvolupant una “societat més madura, millor i més justa”. L’Alcorà ja ho explica entre les seves pàgines: «Qui provoca mal a cristià i jueu serà el meu enemic fins al dia del judici final». Unes paraules en què el Secretari General de la Federació del Consell Islàmic de Catalunya hi va parar especial atenció. Un fet que al final només té un camí: “assumir la diversitat, que significa parlar, dialogar i acceptar l’altre”. Això és la fraternitat en la diversitat que segons Hernandez passa per “acceptar la identitat de l’altre”.