Com no perdre’s enmig les turbulències del món?

Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, inicia el cicle de conferències quaresmals a la catedral, exposant el camí de santedat i d'amistat amb el Senyor

14 Març, 2019
Montse Punsoda

Una setmana després de Dimecres de Cendra, comencen les conferències quaresmals als diferents arxiprestats de Barcelona. Concretament, la Catedral de Barcelona ha iniciat un cicle de tres conferències que aniran a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. La primera va tenir lloc aquest 13 de març amb el nom: Què espera de nosaltres el papa Francesc?

El GPS del catolicisme

Amb tots els assistents congregats al cor del temple, el bisbe Sergi va començar la seva reflexió. L’objectiu és “parar l’atenció i no perdre’s enmig les turbulències del nostre món”, explicava. Per això, va aconsellar els dos “GPS essencials”: l’Evangelii Gaudium (EG) i Gaudete Exsultate (GE). També, va convidar a seguir el “vademècum diocesà”, referint-se al Pla Pastoral Sortim! amb les orientacions per a una conversió personal que ens porten a l’encontre de l’altre.

“D’una banda, el missatge del Sant Pare ens convida a abandonar la mirada en nosaltres. D’altra banda, ens apleguem en l’Església interpel·lats pel crit de Sortir! per anar més enllà del nostre egocentrisme”.

Un amic en Crist

El bisbe Sergi va insistir en la crida que fa el Sant Pare en l’Alegria de l’Evangeli, quan convida a renovar l’encontre amb Crist i deixar-se trobar per Ell. En aquest sentit, va fer referència a la relació d’amistat que es forja des de pregària. “Pregar de tu a tu, com amb un amic i dir-li: Us necessito. Accepteu-me”, va dir. “Només així, – continuava el bisbe- podrem deixar-nos abraçar i viure aquesta trobada». “Visquem aquest esdeveniment una Aliança nova i eterna!”. De fet, tal com va afirmar, “la santedat és l’amistat amb el Senyor”.

Per arribar cap a aquesta relació d’amistat, el bisbe va convidar a “aprendre a mirar i contemplar a Crist, actuant com ens demana: “estimant l’altre”. Perquè, tal com el Papa diu, quan ens estimem podem canviar el món amb amor. “D’aquesta manera, oferint el propi testimoniatge, contagiarem la bondat als altres”, deia el bisbe. Aquest és el projecte de santedat, entesa com amistat amb Jesús. Per això, l’Evangeli ens proposa l’amistat amb Jesús i l’amor fratern – insistia el bisbe Gordo-.

“La vida cristiana no parteix d’ideas, sinó de l’experiència d’amistat i encontre amb el Senyor».

Benaurances, camí de felicitat

Per seguir el camí de santedat, el bisbe va proposar les Benaurances com a full de ruta. “Són el DNI del cristià”, afirmava. “Si les fem nostres i les anem tastant veurem que són un càntic a les persones beneïdes pel Senyor. Veurem que hi ha arrelament perquè serà una felicitat contínua”. “Per això, els sants desprenen felicitat”, exposava.

En aquesta línia, el bisbe va indicar que molts anhelen la felicitat, destacant els diversos llibres publicats avui dia sobre autoajuda. “Però, però ens equivoquem quan l’alegria no és només a les nostres mans o l’alegria provocada per les circumstàncies quan aquestes ens són favorables”, advertia. “El goig etern s’assoleix a través de l’entrega – continuava-  allà hi és la veritable felicitat!” Actuant com les benaurances, on trobem el millor retrat de Crist”. «Actuant com indiquen les benaurances, amb actitud de santedat, esdevenim el seu rostre. Perquè, quan estimem com ell ho fa, som rostre de Déu», va dir.

Cicle quaresmal a la Catedral

Durant les dues pròximes setmanes el cicle de conferències continuarà. Dimecres, 20 de març, amb el títol: «… espera que sortim a oferir la vida de Jesucrist» (cf. EG 49). Per acabar, dimecres, 27 de març: «… espera que conreem la veritable alegria» (cf. EG 3 i GE 128).

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)