La espiritualidad de las iconas

Entrevista a Dr. Albert Viciano, profesor ordinario de la Facultad Antonio Gaudí (AUSP) especialitzado en iconoclasta del Imperio bizantino

30 Oct, 2019
Església de Barcelona

El Dr. Albert Viciano, profesor ordinario de la Facultad Antonio Gaudí (AUSP), ha impartido la lección inaugural del curso 2019-2020 del Ateneo Universitario Santo Pacià, que lleva por título: “El debate teológico en la crisis iconoclasta de los siglos VIII e IX al Imperio Bizantino”.

¿En que se diferencian la tradición cristiana oriental y la occidental en la representación en imágenes de aquello sagrado?

La tradición iconográfica de los cristianos orientales dota a los iconos/imágenes de una densidad teológica y realista mucho más grande que en la Occidente cristiana y, por eso, se compone respetuosamente, usada y venerada solo litúrgicamente. En Occidente, en cambio, sobre el arte sacro recae una carga mucho menos pesada de teología y de dogma, a pesar de que también contiene y expresa una profunda espiritualidad de la imagen sagrada.

¿Por qué el arte sacro oriental o bizantino tiene más carga teológica que el occidental?

La teología cristiana oriental mantiene un dinamismo, no solo antropológico sino también cósmico, hacia la deificación, aunque a costa ciertamente de la consistencia ontológica del creado. La teología occidental, por el contrario, acentúa mucho más esta consistencia ontológica de las cosas creadas y, por lo tanto, la autonomía de las realidades temporales.

Hoy ¿el culto de las imágenes de Cristo como debe encuadrarse?

En otros parámetros culturales, no orientados a la luz del ejercicio del poder temporal sino desde la perspectiva del servicio a los pobres y de la dignificación de la condición humana. La contemplación del rostro de Cristo no se tiene que limitar, al s. XXI, a una mera motivación sentimental sino que tiene que incluir un compromiso de resolución de los problemas personales y sociales de la humanidad.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 3 de noviembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)