L’espiritualitat de les icones

Entrevista a Dr. Albert Viciano, professor ordinari de la Facultat Antoni Gaudí (AUSP) especialitzat en iconoclasta de l'Imperi bizantí

30 Oct, 2019
Església de Barcelona

El Dr. Albert Viciano, professor ordinari de la Facultat Antoni Gaudí (AUSP), ha impartit la lliçó inaugural del curs 2019-2020 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que porta per títol: “El debat teològic en la crisi iconoclasta dels segles VIII i IX a l’Imperi Bizantí”.

En què es diferencien la tradició cristiana oriental i l’occidental en la representació en imatges d’allò sagrat?

La tradició iconogràfica dels cristians orientals dona a les icones/imatges una densitat teològica i realista molt més gran que a l’Occident cristià i, per això, és confegida respectuosament, usada i venerada només litúrgicament. A l’Occident, en canvi, sobre l’art sacre recau una càrrega molt menys pesada de teologia i de dogma, tot i que també conté i expressa una profunda espiritualitat de la imatge sagrada.

Per què l’art sacre oriental o bizantí té més càrrega teològica que l’occidental?

La teologia cristiana oriental manté un dinamisme, no només antropològic sinó també còsmic, cap a la deïficació, encara que a costa certament de la consistència ontològica del creat. La teologia occidental, per contra, accentua molt més aquesta consistència ontològica de les coses creades i, per tant, l’autonomia de les realitats temporals.

Avui, el culte de les imatges de Crist com s’ha d’enquadrar?

En altres paràmetres culturals, no orientats a la llum de l’exercici del poder temporal sinó des de la perspectiva del servei als pobres i de la dignificació de la condició humana. La contemplació del rostre de Crist no s’ha de limitar, al s. XXI, a una mera motivació sentimental sinó que ha d’incloure un compromís de resolució dels problemes personals i socials de la humanitat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 3 de novembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)