Pastoral Obrera reflexiona sobre les desigualtats socials

La precarietat laboral, les pensions i la posició social de la dona són els temes que han centrat la reunió de l'Arxiprestat de Provençals

30 Oct, 2019

La Pastoral Obrera es va reunir per reflexionar sobre com fer front a diverses temàtiques socials, titllades de desfavorides. Múltiples testimonis van exposar diferents qüestions relacionades amb situacions de vulnerabilitat, algunes viscudes en primera persona. La delegació vol iniciar «un camí de recerca de propostes i solucions dignes de la condició humana – argumenten en la seva editorial– amb la responsabilitat i l’esperança que troben el fonament en Déu i en les persones».

El motor de les societats: la feina

Una jove estudiant i treballadora, un home de mitjana edat, un treballador manual i un home jubilat compromès amb la lluita per les pensions, van donar testimoniatge a la trobada. Un dels assumptes més interessants que es va posar sobre la taula va ser el de les jornades laborals, valorades com a «terrorífiques». Entre altres autocrítiques, la pastoral va manifestar la seva «falta de consciència a nivell global i personal, ja que hauríem de veure més enllà del que fem». Les decisions diàries són molt importants a l’hora de propulsar un model econòmic i comercial concret. Un exemple seria la decisió que es pren, molts cops de forma inconscient i automàtica, quan compres a un gran centre comercial, tenint l’opció d’anar a un comerç local. Els ponents recordaven que el sistema capitalista ha estat encarat pel papa Francesc, que el va qualificar de «salvatge i assassí». Els reunits es preguntaven quines vies d’acció eren possibles per posar el fre i fer marxa enrere a un sistema que ha estat impulsat per tots, inclosos ells.

Una fe aterrada i horitzontal

«Per què a les cúpules dels sindicats no solen haver-hi dones?», preguntaven uns altres fent ressò d’una voluntat més feminista i igualitària. «Què passarà amb les pensions dels nostres fills?», manifestaven els més grans i com «cuidem dels nostres nets i netes amb el poc suport econòmic amb el que comptem?», es preguntaven posant de manifest que la lluita és permanent i universal. Per això, la Pastoral proposa un nou concepte de fe: amb els peus a terra i horitzontal, per creure en que tot s’equilibra, i per destruir les jerarquies injustes.

La missió de l’Apostolat

La comunitat també expressava la seva preocupació sobre la tasca de l’apostolat avui en dia: «es fa – la tasca de l’apostolat-, sens dubte, potser no com abans, amb un anunci de Jesús tan explícit». Com estem al món també és una manera de transmetre una sèrie de valors, «transmets a Jesús mirant de ser autèntic», deien. La coherència és el motor de l’Apostolat a l’hora d’accionar en els àmbits més quotidians: a la feina, agafant l’autobús, comprant al barri, entre d’altres. El punt focal de la Pastoral Obrera és «la centralitat de la persona» i per això recalca la necessitat de fer comunitat i crear teixits solidaris, posant l’èmfasi en tots aquells òrgans i pells que ens configuren com a éssers humans i socials.

Els propers dies 8 i 15 de novembre la sessió continua. La presentació de la Pastoral Obrera a l’Arxiprestat de Provençals a les 19:30 serà a Sant Paulí de Nola, Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)