L’espiritualitat de les icones

El Dr. Albert Viciano, professor ordinari de la Facultat Antoni Gaudí (AUSP), ha impartit la lliçó inaugural del curs 2019-2020 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que porta per títol: “El debat teològic en la crisi iconoclasta dels segles VIII i IX a l’Imperi Bizantí”.

En què es diferencien la tradició cristiana oriental i l’occidental en la representació en imatges d’allò sagrat?

La tradició iconogràfica dels cristians orientals dona a les icones/imatges una densitat teològica i realista molt més gran que a l’Occident cristià i, per això, és confegida respectuosament, usada i venerada només litúrgicament. A l’Occident, en canvi, sobre l’art sacre recau una càrrega molt menys pesada de teologia i de dogma, tot i que també conté i expressa una profunda espiritualitat de la imatge sagrada.

Per què l’art sacre oriental o bizantí té més càrrega teològica que l’occidental?

La teologia cristiana oriental manté un dinamisme, no només antropològic sinó també còsmic, cap a la deïficació, encara que a costa certament de la consistència ontològica del creat. La teologia occidental, per contra, accentua molt més aquesta consistència ontològica de les coses creades i, per tant, l’autonomia de les realitats temporals.

Avui, el culte de les imatges de Crist com s’ha d’enquadrar?

En altres paràmetres culturals, no orientats a la llum de l’exercici del poder temporal sinó des de la perspectiva del servei als pobres i de la dignificació de la condició humana. La contemplació del rostre de Crist no s’ha de limitar, al s. XXI, a una mera motivació sentimental sinó que ha d’incloure un compromís de resolució dels problemes personals i socials de la humanitat.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 3 de novembre