La Catedral de Barcelona culminará la fiesta de Santa Eulalia con una misa polifónica

También habrá la tradicional representación teatral de Eulalia, una jornada de puertas abiertas y el Libro de Oro donde podrán firmar todas Eulalias

07 Feb, 2024
Església de Barcelona
Fotografía: Catedral de Barcelona

La Catedral de Barcelona celebrará por primera vez en formato polifónico la Misa Conventual en honor a Santa Eulalia, con una obra de G.P. da Palestrina, uno de los compositores más importantes del Renacimiento, interpretada por el Coro Francesc Valls. La celebración culminará el programa de actos populares y litúrgicos abiertos a la ciudadanía con motivo de la fiesta de la copatron de Barcelona y cotitular de la catedral. Entre ellos, se encuentra la representación del musical La Vida y Pasión, de Santa Eulalia, una jornada de puertas abiertas y el Libro de Oro donde podrán firmar todas las Eulalias. Además, podrá visitarse la exposición de arte contemporáneo inspirada en Santa Eulalia que acoge el Museo Diocesano.

Jornada de puertas abiertas y acceso a la Cripta

El lunes 12 de febrero, fiesta de Santa Eulalia, habrá jornada de puertas abiertas en la Catedral, de las 8:30 h hasta las 18:30 h. Durante esta franja se podrá acceder a la Cripta de Santa Eulalia, para venerar la sepultura de la Santa. En este espacio estará el Libro de Oro de la Catedral en el que podrán firmar todas aquellas mujeres llamadas Layas, Eulalias, Lalis, Olayes, Eularias o con otros derivados del nombre de la copatrona de la ciudad.

Celebraciones

Este año, como novedad, por primera vez la Misa Conventual en honor a Santa Eulalia será polifónica. Tendrá lugar a las 19:15 h, después de la oración de Vísperas, y la composición que se interpretará será Misa Brevis de Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594). El Coro Francesc Valls dará voz a la obra de este compositor, que fue el más importante del Renacimiento y dejó un legado de obras litúrgicas inmenso.

Al final de la celebración, como es tradición, el Capítulo de la Catedral se desplazará a la cripta donde el Coro Francesc Valls interpretará el motete Hostia Solemnis, de Pere Alberc Vila (1517-1582). La partitura de este motete conservada en el Archivo de la Catedral de Barcelona fue compuesta como un himno en Santa Eulalia que se cantaba en días solemnes.

También se celebrará misa en la Capilla del Santo Cristo de Lepanto a las 9 h, a las 11 hy a las 12 h. Se cantará la oración de Laudes en el Coro de la Catedral a las 10 h.

Representación

Las celebraciones de la jornada festiva irán precedidas de la representación popular del musical Vida y Pasión de Santa Eulàlia, interpretado por Esbart Ciutat Comtal, que la Catedral acogerá el sábado 10, de 21 a 21:30 h, y el domingo 11, de 16:45 a 17:15 h. La entrada es libre y se podrá acceder a ella hasta completar el aforo. El templo abrirá el acceso treinta minutos antes del inicio de la representación.

El espectáculo, dirigido y coreografiado por Lluís Calduch, es una recreación histórica basada en la vida de la joven Santa Eulalia hasta el martirio y la muerte. Fue galardonado con el Premio Ciudad de Barcelona en la categoría de cultura popular, y se ha representado cada año ininterrumpidamente en la fiesta de Santa Eulàlia desde su estreno, en 2013.

Exposición

Aparte de los actos que tendrán lugar en la Catedral, se podrá visitar en el Museo Diocesano de Barcelona la exposición «Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma», dedicada a la copatrona de Barcelona, santa Eulalia. Las obras escultóricas que componen la muestra son de los artistas contemporáneos Jorge Egea y Luca Freschi, que reinterpretan la cultura clásica ofreciendo soluciones iconográficas más delicadas, simbólicas y espirituales. Entre las piezas, se exhibe una imagen barroca del siglo XVIII de Santa Eulalia (MDB 260), recientemente restaurada. A partir de la observación de esta pieza, Egea y Freschi presentan su propuesta artística.

Fuente: Catedral de Barcelona

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)