Barcelona acull una mostra escultòrica que ofereix una nova mirada sobre santa Eulàlia

L’exposició es podrà visitar fins al 18 de febrer al Museu Diocesà de la ciutat S’exhibirà una imatge barroca del segle XVIII de santa Eulàlia, recentment restaurada Aquest divendres, 12 de gener, el Museu Diocesà de Barcelona obre al públic l’exposició «Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma», dedicada a la copatrona de Barcelona, santa Eulàlia. […]

10 Gen, 2024
Església de Barcelona

Aquest divendres, 12 de gener, el Museu Diocesà de Barcelona obre al públic l’exposició «Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma», dedicada a la copatrona de Barcelona, santa Eulàlia. La mostra comptarà amb les obres escultòriques de Jorge Egea i Luca Freschi, dos artistes que en les seves investigacions analitzen la cultura clàssica, reinterpretant-la i oferint noves i originals solucions iconogràfiques, més delicades, simbòliques i espirituals.

Amb motiu de l’exposició, el Museu Diocesà de Barcelona exhibirà una peça que ha estat recentment restaurada: una imatge barroca del segle XVIII de santa Eulàlia (MDB 260). Partint de l’observació de l’escultura, Egea i Freschi presentaran la seva proposta artística.

En les seves primeres representacions de la santa barcelonina, Jorge Egea va voler donar substància al drama terrenal de santa Eulàlia, representant els turments als quals havia estat sotmesa, el turment de la seva carn, el somni de la mort. Egea mira atentament el que es relata a l’antiga Passio amb el desig de retornar forma i volum als meravellosos records dedicats a ella, desitjant transmetre la realitat d’aquells esdeveniments que, si es confiaven exclusivament a la paraula escrita, corrien el risc de no emergir íntegrament, l’anomenada bellesa tràgica.

Altrament, Luca Freschi segueix un camí semblant al d’Egea, combinant una representació realista de la santa de Barcelona amb una altra més simbòlica. L’artista abandona la figuració clàssica per concentrar-se en una dimensió més evocadora.

La mostra coincidirà amb una altra exposició dels artistes Luca Freschi i Jorge Egea que properament tindrà lloc al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM).

Els periodistes que vulguin contactar amb el comissari de la nova exposició del Museu Diocesà de Barcelona, Giovanni Gardini, director de la Col·lecció Lercaro de Bolonya i president de l’Associació de Museus Eclesiàstics Italians (AMEI), poden enviar un correu amb la seva petició a: press@arqbcn.cat

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)