L’Arquebisbat de Barcelona intervé tres fundacions diocesanes per garantir-ne la bona administració
Comunicat emès per l'Oficina de Comunicació de l'Arquebisbat de Barcelona
Barcelona acull una mostra escultòrica que ofereix una nova mirada sobre santa Eulàlia
L’exposició es podrà visitar fins al 18 de febrer al Museu Diocesà de la ciutat S’exhibirà una imatge barroca del segle XVIII de santa Eulàlia, recentment restaurada Aquest divendres, 12 de gener, el Museu Diocesà de Barcelona obre al públic l’exposició «Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma», dedicada a la copatrona de Barcelona, santa Eulàlia. […]
10 Gen, 2024
- L’exposició es podrà visitar fins al 18 de febrer al Museu Diocesà de la ciutat
- S’exhibirà una imatge barroca del segle XVIII de santa Eulàlia, recentment restaurada
Aquest divendres, 12 de gener, el Museu Diocesà de Barcelona obre al públic l’exposició «Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma», dedicada a la copatrona de Barcelona, santa Eulàlia. La mostra comptarà amb les obres escultòriques de Jorge Egea i Luca Freschi, dos artistes que en les seves investigacions analitzen la cultura clàssica, reinterpretant-la i oferint noves i originals solucions iconogràfiques, més delicades, simbòliques i espirituals.
Amb motiu de l’exposició, el Museu Diocesà de Barcelona exhibirà una peça que ha estat recentment restaurada: una imatge barroca del segle XVIII de santa Eulàlia (MDB 260). Partint de l’observació de l’escultura, Egea i Freschi presentaran la seva proposta artística.
En les seves primeres representacions de la santa barcelonina, Jorge Egea va voler donar substància al drama terrenal de santa Eulàlia, representant els turments als quals havia estat sotmesa, el turment de la seva carn, el somni de la mort. Egea mira atentament el que es relata a l’antiga Passio amb el desig de retornar forma i volum als meravellosos records dedicats a ella, desitjant transmetre la realitat d’aquells esdeveniments que, si es confiaven exclusivament a la paraula escrita, corrien el risc de no emergir íntegrament, l’anomenada bellesa tràgica.
Altrament, Luca Freschi segueix un camí semblant al d’Egea, combinant una representació realista de la santa de Barcelona amb una altra més simbòlica. L’artista abandona la figuració clàssica per concentrar-se en una dimensió més evocadora.
La mostra coincidirà amb una altra exposició dels artistes Luca Freschi i Jorge Egea que properament tindrà lloc al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM).
Els periodistes que vulguin contactar amb el comissari de la nova exposició del Museu Diocesà de Barcelona, Giovanni Gardini, director de la Col·lecció Lercaro de Bolonya i president de l’Associació de Museus Eclesiàstics Italians (AMEI), poden enviar un correu amb la seva petició a: press@arqbcn.cat
T’interessarà…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
