La Catedral de Barcelona culminarà la festa de Santa Eulàlia amb una missa polifònica

També hi haurà la tradicional representació teatral d’Eulàlia, una jornada de portes obertes i el Llibre d’Or on podran signar totes Eulàlies

07 Febr, 2024
Església de Barcelona
Fotografia: Catedral de Barcelona

La Catedral de Barcelona celebrarà per primera vegada en format polifònic la Missa Conventual en honor a Santa Eulàlia, amb una obra de G.P. da Palestrina, un dels compositors més importants del Renaixement, interpretada pel Cor Francesc Valls. La celebració culminarà el programa d’actes populars i litúrgics oberts a la ciutadania amb motiu de la festa de la copatrona de Barcelona i cotitular de la catedral. Entre aquests, hi ha la representació del musical La Vida i Passió, de Santa Eulàlia, una jornada de portes obertes i el Llibre d’Or on podran signar totes les Eulàlies. A més a més, es podrà visitar l’exposició d’art contemporani inspirada en Santa Eulàlia que acull el Museu Diocesà.

Jornada de portes obertes i accés a la Cripta

Dilluns 12 de febrer, festa de Santa Eulàlia, hi haurà jornada de portes obertes a la Catedral, de les 8:30 h fins a les 18:30 h. Durant aquesta franja es podrà accedir a la Cripta de Santa Eulàlia, per venerar la sepultura de la Santa. En aquest espai hi haurà el Llibre d’Or de la Catedral en el qual podran signar totes aquelles dones anomenades Laies, Eulàlies, Lalis, Olayes, Eulàries o amb altres derivats del nom de la copatrona de la ciutat. 

Celebracions

Enguany, com a novetat, per primera vegada la Missa Conventual en honor a Santa Eulàlia serà polifònica. Tindrà lloc a les 19:15 h, després de la pregària de Vespres, i la composició que s’interpretarà serà Missa Brevis de Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594). El Cor Francesc Valls donarà veu a l’obra d’aquest compositor, que va ser el més important del Renaixement i va deixar un llegat d’obres litúrgiques immens. 

Al final de la celebració, com és tradició, el Capítol de la Catedral es desplaçarà a la cripta on el Cor Francesc Valls interpretarà el motet Hostia Solemnis, de Pere Alberc Vila (1517-1582). La partitura d’aquest motet conservada a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona va ser composta com un himne a Santa Eulàlia que es cantava en dies solemnes.

També se celebrarà missa a la Capella del Sant Crist de Lepant a les 9 h, a les 11 h i a les 12 h. Es cantarà la pregària de Laudes al Cor de la Catedral a les 10 h. 

Representació

Les celebracions de la jornada festiva aniran precedides de la representació popular del musical Vida i Passió de Santa Eulàlia, interpretat per Esbart Ciutat Comtal, que la Catedral acollirà dissabte 10, de 21 a 21:30 h, i diumenge 11, de 16:45 a 17:15 h. L’entrada és lliure i s’hi podrà accedir fins a completar l’aforament. El temple obrirà l’accés trenta minuts abans de l’inici de la representació. 

L’espectacle, dirigit i coreografiat per Lluís Calduch, és una recreació històrica basada en la vida de la jove Santa Eulàlia fins al martiri i la mort. Va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de cultura popular, i s’ha representat cada any ininterrompudament en la festa de Santa Eulàlia des que es va estrenar, el 2013. 

Exposició

A banda dels actes que tindran lloc a la Catedral, es podrà visitar al Museu Diocesà de Barcelona l’exposició «Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma», dedicada a la copatrona de Barcelona, santa Eulàlia. Les obres escultòriques que componen la mostra són dels artistes contemporanis Jorge Egea i Luca Freschi, que reinterpreten la cultura clàssica oferint solucions iconogràfiques més delicades, simbòliques i espirituals. Entre les peces, s’exhibeix una imatge barroca del segle XVIII de santa Eulàlia (MDB 260), recentment restaurada. A partir de l’observació d’aquesta peça, Egea i Freschi presenten la seva proposta artística.

 

Font: Catedral de Barcelona

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)