La Catedral de Barcelona culminarà la festa de Santa Eulàlia amb una missa polifònica

També hi haurà la tradicional representació teatral d’Eulàlia, una jornada de portes obertes i el Llibre d’Or on podran signar totes Eulàlies

07 Febr, 2024
Església de Barcelona
Fotografia: Catedral de Barcelona

La Catedral de Barcelona celebrarà per primera vegada en format polifònic la Missa Conventual en honor a Santa Eulàlia, amb una obra de G.P. da Palestrina, un dels compositors més importants del Renaixement, interpretada pel Cor Francesc Valls. La celebració culminarà el programa d’actes populars i litúrgics oberts a la ciutadania amb motiu de la festa de la copatrona de Barcelona i cotitular de la catedral. Entre aquests, hi ha la representació del musical La Vida i Passió, de Santa Eulàlia, una jornada de portes obertes i el Llibre d’Or on podran signar totes les Eulàlies. A més a més, es podrà visitar l’exposició d’art contemporani inspirada en Santa Eulàlia que acull el Museu Diocesà.

Jornada de portes obertes i accés a la Cripta

Dilluns 12 de febrer, festa de Santa Eulàlia, hi haurà jornada de portes obertes a la Catedral, de les 8:30 h fins a les 18:30 h. Durant aquesta franja es podrà accedir a la Cripta de Santa Eulàlia, per venerar la sepultura de la Santa. En aquest espai hi haurà el Llibre d’Or de la Catedral en el qual podran signar totes aquelles dones anomenades Laies, Eulàlies, Lalis, Olayes, Eulàries o amb altres derivats del nom de la copatrona de la ciutat. 

Celebracions

Enguany, com a novetat, per primera vegada la Missa Conventual en honor a Santa Eulàlia serà polifònica. Tindrà lloc a les 19:15 h, després de la pregària de Vespres, i la composició que s’interpretarà serà Missa Brevis de Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594). El Cor Francesc Valls donarà veu a l’obra d’aquest compositor, que va ser el més important del Renaixement i va deixar un llegat d’obres litúrgiques immens. 

Al final de la celebració, com és tradició, el Capítol de la Catedral es desplaçarà a la cripta on el Cor Francesc Valls interpretarà el motet Hostia Solemnis, de Pere Alberc Vila (1517-1582). La partitura d’aquest motet conservada a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona va ser composta com un himne a Santa Eulàlia que es cantava en dies solemnes.

També se celebrarà missa a la Capella del Sant Crist de Lepant a les 9 h, a les 11 h i a les 12 h. Es cantarà la pregària de Laudes al Cor de la Catedral a les 10 h. 

Representació

Les celebracions de la jornada festiva aniran precedides de la representació popular del musical Vida i Passió de Santa Eulàlia, interpretat per Esbart Ciutat Comtal, que la Catedral acollirà dissabte 10, de 21 a 21:30 h, i diumenge 11, de 16:45 a 17:15 h. L’entrada és lliure i s’hi podrà accedir fins a completar l’aforament. El temple obrirà l’accés trenta minuts abans de l’inici de la representació. 

L’espectacle, dirigit i coreografiat per Lluís Calduch, és una recreació històrica basada en la vida de la jove Santa Eulàlia fins al martiri i la mort. Va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de cultura popular, i s’ha representat cada any ininterrompudament en la festa de Santa Eulàlia des que es va estrenar, el 2013. 

Exposició

A banda dels actes que tindran lloc a la Catedral, es podrà visitar al Museu Diocesà de Barcelona l’exposició «Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma», dedicada a la copatrona de Barcelona, santa Eulàlia. Les obres escultòriques que componen la mostra són dels artistes contemporanis Jorge Egea i Luca Freschi, que reinterpreten la cultura clàssica oferint solucions iconogràfiques més delicades, simbòliques i espirituals. Entre les peces, s’exhibeix una imatge barroca del segle XVIII de santa Eulàlia (MDB 260), recentment restaurada. A partir de l’observació d’aquesta peça, Egea i Freschi presenten la seva proposta artística.

 

Font: Catedral de Barcelona

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)