Iglesia en transición

Entrevista al P. Pere Codina del secretariado del Coloquio Europeo de Parroquias y claretiano

17 Jul, 2020
Església de Barcelona

Del 25 al 27 de junio, el Coloquio Europeo de Parroquias (CEP) catalán celebró una edición online con el título “Qué futuro para las parroquias?”. Durante estos tres días se pudieron seguir ponencias que ayudaron a conocer la realidad y los retos actuales y futuros de la vida parroquial y eclesial. El P. Pere Codina, del secretariado del CEP, y claretiano, presentó el encuentro con la ponencia ”Una Iglesia en transición”.

Las parroquias tienen un buen futuro?

Parroquia quiere decir vecindario. Hasta hace poco, el vecindario era a la vez vecindario religioso y vecindario civil. El registro de bautismos era un clon del registro civil. Hace tiempo que esto va cambiando. No todos los vecinos son creyentes, ni todos son cristianos… Hoy, los cristianos ya no somos ni la totalidad ni la mayoría: somos una minoría -más importante. Los pocos vecinos cristianos de un barrio se continuarán encontrando, porque necesitarán encontrarse.

Qué explicó a su ponencia?

El Concilio Vaticano II leyó los signos de los tiempos e intuyó que, con el cambio profundo de la cultura moderna, la Iglesia del futuro ya no sería una Iglesia de mayorías (cristiandad), sino de minorías (diáspora). Ahora, de una fe recibida pasivamente por herencia se está pasando a una fe escogida libremente y personalmente por conversión, por convicción. Estamos haciendo la transición hacia una Iglesia «pequeña manada» (Rahner) o «de voluntarios» (Ratzinger).

Las parroquias están cumpliendo con el Vaticano II y con el Concilio Tarraconense?

Digamos más bien que es a las parroquias donde se constatan los efectos de la transición prevista por ambos concilios. Estamos atravesando el desierto. La mayoría de cristianos solo piensa en «las ollas y las cebollas de Egipto» (que ya no tenemos), y no escuchan hablar mucho de la «tierra prometida» hacia donde vamos: una Iglesia más pequeña, sin poder, pero con autoridad moral y que sea sal de la tierra.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 19 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Estaban al acecho para ver si curaba en sábado.

(Lc 6,6-11)