Iglesia en transición

Entrevista al P. Pere Codina del secretariado del Coloquio Europeo de Parroquias y claretiano

17 Jul, 2020
Església de Barcelona

Del 25 al 27 de junio, el Coloquio Europeo de Parroquias (CEP) catalán celebró una edición online con el título “Qué futuro para las parroquias?”. Durante estos tres días se pudieron seguir ponencias que ayudaron a conocer la realidad y los retos actuales y futuros de la vida parroquial y eclesial. El P. Pere Codina, del secretariado del CEP, y claretiano, presentó el encuentro con la ponencia ”Una Iglesia en transición”.

Las parroquias tienen un buen futuro?

Parroquia quiere decir vecindario. Hasta hace poco, el vecindario era a la vez vecindario religioso y vecindario civil. El registro de bautismos era un clon del registro civil. Hace tiempo que esto va cambiando. No todos los vecinos son creyentes, ni todos son cristianos… Hoy, los cristianos ya no somos ni la totalidad ni la mayoría: somos una minoría -más importante. Los pocos vecinos cristianos de un barrio se continuarán encontrando, porque necesitarán encontrarse.

Qué explicó a su ponencia?

El Concilio Vaticano II leyó los signos de los tiempos e intuyó que, con el cambio profundo de la cultura moderna, la Iglesia del futuro ya no sería una Iglesia de mayorías (cristiandad), sino de minorías (diáspora). Ahora, de una fe recibida pasivamente por herencia se está pasando a una fe escogida libremente y personalmente por conversión, por convicción. Estamos haciendo la transición hacia una Iglesia «pequeña manada» (Rahner) o «de voluntarios» (Ratzinger).

Las parroquias están cumpliendo con el Vaticano II y con el Concilio Tarraconense?

Digamos más bien que es a las parroquias donde se constatan los efectos de la transición prevista por ambos concilios. Estamos atravesando el desierto. La mayoría de cristianos solo piensa en «las ollas y las cebollas de Egipto» (que ya no tenemos), y no escuchan hablar mucho de la «tierra prometida» hacia donde vamos: una Iglesia más pequeña, sin poder, pero con autoridad moral y que sea sal de la tierra.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 19 de julio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)