Església en transició

Entrevista al P. Pere Codina del secretariat del Col·loqui Europeu de Parròquies i claretià

17 Jul, 2020
Església de Barcelona

Del 25 al 27 de juny, el Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) català va celebrar una edició online amb el títol “Quin futur per a les parròquies?”. Durant aquests tres dies es van poder seguir ponències que van ajudar a conèixer la realitat i els reptes actuals i futurs de la vida parroquial i eclesial. El P. Pere Codina, del secretariat del CEP, i claretià, va presentar la trobada amb la ponència ”Una Església en transició.

Les parròquies tenen un bon futur?

Parròquia vol dir veïnat. Fins fa poc, el veïnat era alhora veïnat religiós i veïnat civil. El registre de baptismes era un clon del registre civil. Fa temps que això va canviant. No tots els veïns són creients, ni tots són cristians… Avui, els cristians ja no som ni la totalitat ni la majoria: som una minoria -més important. Els pocs veïns cristians d’un barri es continuaran trobant, perquè necessitaran trobar-se.

Què va explicar a la seva ponència?

El Concili Vaticà II va llegir els signes dels temps i va intuir que, amb el canvi profund de la cultura moderna, l’Església del futur ja no seria una Església de majories (cristiandat), sinó de minories (diàspora). Ara, d’una fe rebuda passivament per herència s’està passant a una fe escollida lliurement i personalment per conversió, per convicció. Estem fent la transició cap a una Església «petit ramat» (Rahner) o «de voluntaris» (Ratzinger).

Les parròquies estan complint amb el Vaticà II i amb el Concili Tarraconense?

Diguem més aviat que és a les parròquies on es constaten els efectes de la transició prevista per tots dos concilis. Estem travessant el desert. La majoria de cristians només pensa en «les olles i les cebes d’Egipte» (que ja no tenim), i no senten parlar gaire de la «terra promesa» cap on anem: una Església més petita, sense poder, però amb autoritat moral i que sigui sal de la terra.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 19 de juliol

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)