Església en transició

Del 25 al 27 de juny, el Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) català va celebrar una edició online amb el títol “Quin futur per a les parròquies?”. Durant aquests tres dies es van poder seguir ponències que van ajudar a conèixer la realitat i els reptes actuals i futurs de la vida parroquial i eclesial. El P. Pere Codina, del secretariat del CEP, i claretià, va presentar la trobada amb la ponència ”Una Església en transició”.

Les parròquies tenen un bon futur?

Parròquia vol dir veïnat. Fins fa poc, el veïnat era alhora veïnat religiós i veïnat civil. El registre de baptismes era un clon del registre civil. Fa temps que això va canviant. No tots els veïns són creients, ni tots són cristians… Avui, els cristians ja no som ni la totalitat ni la majoria: som una minoria -més important. Els pocs veïns cristians d’un barri es continuaran trobant, perquè necessitaran trobar-se.

Què va explicar a la seva ponència?

El Concili Vaticà II va llegir els signes dels temps i va intuir que, amb el canvi profund de la cultura moderna, l’Església del futur ja no seria una Església de majories (cristiandat), sinó de minories (diàspora). Ara, d’una fe rebuda passivament per herència s’està passant a una fe escollida lliurement i personalment per conversió, per convicció. Estem fent la transició cap a una Església «petit ramat» (Rahner) o «de voluntaris» (Ratzinger).

Les parròquies estan complint amb el Vaticà II i amb el Concili Tarraconense?

Diguem més aviat que és a les parròquies on es constaten els efectes de la transició prevista per tots dos concilis. Estem travessant el desert. La majoria de cristians només pensa en «les olles i les cebes d’Egipte» (que ja no tenim), i no senten parlar gaire de la «terra promesa» cap on anem: una Església més petita, sense poder, però amb autoritat moral i que sigui sal de la terra.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 19 de juliol