7 D’OCTUBRE

La Mare de Déu del Roser

Aquest dia de l’any 1571 tingué lloc la batalla de Lepant contra els turcs. La victòria d’Occident fou atribuïda a l’auxili de la Mare de Déu invocada en la pregària del rosari, que desgrana la contemplació del lloc de Maria en la Història de la Salvació: «Per a escoltar al Senyor, és necessari aprendre a contemplar-lo en el rosari.

Recitant l’Avemaria, se’ns condueix a contemplar els misteris de Jesús, per tal que, a través de Maria i Josep, Ell sigui el centre dels nostres pensaments, de les nostres atencions i accions» (Papa Francesc). La Mare de Déu del Roser té culte a la nau esquerra de la catedral de Barcelona.

► HISTÒRIA DE LA FESTA I DEL ROSARI

  • Segle V: Confraries a Orient pel culte marià.
  • Segle XII: Els monjos no lectors reciten 150 Avemaries/Parenostres en lloc dels Salms.
  • Segle XIII: Confraries a París, Tongres…
  • 1244: Els dominics promouen el Rosari en les confraries, documentades des del segle V, que es diran del Roser (=Crist).
  • Segle XIV: El cartoixà Enric agrupa la pregària en 15 desenes amb el Parenostre.
  • Segle XV: El cartoixà Domènec redueix les Avemaries a 50 amb un relat evangèlic.
  • 1450: “Rosari de Maria”.
  • 1521: El dominic Albert ho redueix a 15 Misteris.
  • 1569: Pius V, Butlla: Misteris Goig, Dolor, Glòria. Més tard, la lletania
  • 1570-1620: Proliferació a Catalunya de confraries.
  • 1571, octubre 7: Victòria sobre els turcs a Lepant. S’atribueix al rés del Rosari. Pius V institueix la diada a la Mare de Déu de la Victòria.
  • 1573: Gregori XIII dedica la diada a la Mare de Déu del Roser.
  • 1716: Climent XI estén festa a tota l’Església.
  • 1913: Pius X fixa la data el 7 d’octubre.
  • 2002: El papa Joan Pau II hi afegeix els Misteris de la Llum.

GOIGS:

Déu plantà dins Vós, Senyora,

lo Roser molt excel·lent

quan us féu mereixedora

de concebre’l purament…

«Aquesta celebració mariana del Roser sempre em transporta a la meva infantesa: els capvespres en què resàvem el Rosari en família. Una pregària familiar que acabava amb les lletanies, expressió de l’amor a Déu i a Maria. La magnitud de l’amor que molts sentim cap a la Mare de Déu és tan gran que no n’hi ha prou amb una sola frase per poder descriure’l. Per això, l’expressem amb un reguitzell de lloances» Mons. Omella, 07.10.2020).

«Aquesta celebració mariana del Roser sempre em transporta a la meva infantesa: els capvespres en què resàvem el Rosari en família. Una pregària familiar que acabava amb les lletanies, expressió de l’amor a Déu i a Maria. La magnitud de l’amor que molts sentim cap a la Mare de Déu és tan gran que no n’hi ha prou amb una sola frase per poder descriure’l. Per això, l’expressem amb un reguitzell de lloances» Mons. Omella, 07.10.2020).