La Mare de Déu del Roser
La Mare de Déu del Roser
L’advocació apropa a Jesucrist denominat el Roser: Déu el plantà en Maria i, per Pasqua, floreix sumptuosament. I el rosari apropa als moments clau de la vida de Jesús. El recitat litànic de l’Ave Maria ja es coneixia com a salteri alternatiu dels 150 salms. Sant Pere Màrtir († 1252) inicià les confraries marianes; Alan de Rupe (1478) comentà el ‘Rosari de la Mare de Déu’; Albert de Castello, l’estructurà (1521); sant Pius V, el consagrà i, després de Lepant (1571), n’implantà la festa. Moltes famílies han enfortit la fe amb el Rosari.
- Memòria de la santíssima Mare de Déu del Roser. Tal dia com avui es demana l’ajuda de la santa Mare de Déu per mitjà del Roser o corona mariana, meditant els misteris de Crist sota la guia d'aquella que va estar especialment unida a l'Encarnació, passió i resurrecció del Fill de Déu.
- Sant Marcel, màrtir. A Càpua, a la Campània (s. III/IV).
- Santa Justina, verge i màrtir. A Pàdua, en els confins de Venècia (s. III/IV).
- Sants Sergi i Bacus, màrtirs. A Betsaloe, de la província d’Augusta Eufratèsia, a Síria (s. III/IV).
- Sant Marc, Papa, que va fundar el títol «in Palacinis» i va edificar una basílica al cementiri de Balbina, a la via Ardeatina, on va ser sepultat. A Roma (336).
- Sant August, prevere i abat, al qual una malaltia li tenia mans i peus paralitzats, de manera que s'aguantava sobre els genolls i colzes, i va ser miraculosament guarit per intercessió de sant Martí. Va reunir molts monjos i es va dedicar a la pregària contínua. A Bourges, ciutat d’Aquitània (~ 560).
- Sant Pal·ladi, bisbe, que va erigir una basílica sobre el sepulcre de sant Eutropi i va fomentar el culte dels sants a la seva ciutat episcopal. A la ciutat de Saintes, també a Aquitània (~ 596).
- Beat Martí, anomenat Cid, que va fundar aquest cenobi i el va agregar a l'orde Cistercenc. Al monestir de Bellafuente (després Valparaíso), al regne de Lleó (1152).
- Beat Joan Hunot, prevere i màrtir. Per la seva condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada. Va morir víctima de les febres. Al braç de mar davant de Rochefort, a França (1794).
- Beat Josep Llosà Balaguer, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. Durant la persecució contra la fe, va patir el martiri. A la localitat de Benaguasil, comarca valenciana del Camp de Túria (1936).







