Església en transició

Entrevista al P. Pere Codina del secretariat del Col·loqui Europeu de Parròquies i claretià

17 Jul, 2020
Església de Barcelona

Del 25 al 27 de juny, el Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) català va celebrar una edició online amb el títol “Quin futur per a les parròquies?”. Durant aquests tres dies es van poder seguir ponències que van ajudar a conèixer la realitat i els reptes actuals i futurs de la vida parroquial i eclesial. El P. Pere Codina, del secretariat del CEP, i claretià, va presentar la trobada amb la ponència ”Una Església en transició.

Les parròquies tenen un bon futur?

Parròquia vol dir veïnat. Fins fa poc, el veïnat era alhora veïnat religiós i veïnat civil. El registre de baptismes era un clon del registre civil. Fa temps que això va canviant. No tots els veïns són creients, ni tots són cristians… Avui, els cristians ja no som ni la totalitat ni la majoria: som una minoria -més important. Els pocs veïns cristians d’un barri es continuaran trobant, perquè necessitaran trobar-se.

Què va explicar a la seva ponència?

El Concili Vaticà II va llegir els signes dels temps i va intuir que, amb el canvi profund de la cultura moderna, l’Església del futur ja no seria una Església de majories (cristiandat), sinó de minories (diàspora). Ara, d’una fe rebuda passivament per herència s’està passant a una fe escollida lliurement i personalment per conversió, per convicció. Estem fent la transició cap a una Església «petit ramat» (Rahner) o «de voluntaris» (Ratzinger).

Les parròquies estan complint amb el Vaticà II i amb el Concili Tarraconense?

Diguem més aviat que és a les parròquies on es constaten els efectes de la transició prevista per tots dos concilis. Estem travessant el desert. La majoria de cristians només pensa en «les olles i les cebes d’Egipte» (que ja no tenim), i no senten parlar gaire de la «terra promesa» cap on anem: una Església més petita, sense poder, però amb autoritat moral i que sigui sal de la terra.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 19 de juliol

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

L’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte.

(Lc 6,6-11)