Se suspende la Fiesta de la Esperanza en la parroquia de Belén

Los organizadores han decidido anular esta convocatoria que debía acoger la iglesia de la Virgen María de Belén de Barcelona

17 Jul, 2020
Església de Barcelona

Las medidas de restricción voluntaria de la movilidad anunciadas por el Govern de la Generalitat de Catalunya han hecho que la Delegación diocesana de Pastoral Social y Caritativa y el Secretariado diocesano de Pastoral por los marginados del arzobispado de Barcelona hayan tomado la decisión de suspender la Fiesta de la Esperanza. El próximo 17 de julio a las 20:30h, la iglesia de la Virgen María de Belén debía ser el escenario donde se compartieran historias de esperanza que se han vivido durante esta pandemia. Por ejemplo, la apertura de lugares de acogida o los voluntarios que acompañan a personas vulnerables. «Lo queremos hacer desde la comunidad, sintiéndonos hermanos y que todos nos cuidamos entre todos», aseguran los organizadores.

La Fiesta de la Esperanza queda anulada

Por otro lado, el Evangelio del buen samaritano es el elegido para ayudar a profundizar en las historias de esperanza vividas. A la vez, el cantautor Migueli pondrá la música. Según las dos pastorales, el músico «nos ayudará a dar gracias a nuestro Dios por la respuesta que tantas entidades y personas han tenido ante esta pandemia».

«La Fiesta de la Esperanza quiere hacer visible la acción social de la Iglesia y de las entidades de nuestras comunidades. Nos queda mucho camino por hacer, realidades muy duras que tenemos que afrontar. Pero desde nuestra postura creyente, y con la fuerza de Jesús, la plegaria y nuestro compromiso seremos capaces de llegar a todo el mundo y de construir, entre todos, el Reino de Dios, aunque últimamente lo vemos algo más lejos», han relatado los organizadores. Las circunstancias excepcionales que estamos viviendo han obligado a anular esta iniciativa.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)