Encuentro para profundizar en el «Ordo Virginum»

La delegación episcopal para la Vida Consagrada de Barcelona se reúne con las vírgenes consagradas y Mons. Vadell para tratar el último documento del Vaticano sobre este camino vocacional

25 Feb, 2019
Església de Barcelona

Este sábado 23 de febrero ha tenido lugar una reunión entre vírgenes consagradas de la archidiócesis de Barcelona y Mons. Antoni Vadell, obispo auxiliar de Barcelona. El seminario salesiano Martí Codolar fue el punto de encuentro donde también asistió el delegado episcopal para la Vida Consagrada, el P. Joan Josep Moré. Así mismo, se invitó y participaron, la delegada episcopal para la vida consagrada del obispado de Girona, Pilar Pina i Espinosa, así como, otras vírgenes consagradas de diferentes diócesis de Cataluña y Mallorca.

Ecclesiae Sponsae Imago

El motivo del encuentro fue la presentación, la reflexión y el comentario de la Instrucción de la Santa Sede, Ecclesiae Sponsae Imago (“Imagen de la Esposa de la Esglesia”) sobre la Ordo Virginum. Esta instrucción lo publicó el Vaticano el pasado 4 de julio de 2018, para profundizar en las características y la disciplina de la vocación. Según el prefecto de la Congregación para los Institutos de Vida Consagrada y Sociedades de Vida Apostólica, el cardenal João Braz de Aviz: «quiere ayudar a descubrir la belleza de esta vocación y mostrar cómo el Señor transfigura la vida de tantas mujeres».

En las diócesis catalanas hay, en total, quince vírgenes consagradas, la mayoría, presentes en el encuentro. El documento se dirige principalmente a las mujeres que deciden seguir la Ordo Virginum y permanecer en su contexto de vida ordinario para evangelizar y servir. También, sirve de guía informativa para los obispos sobre la formación de éstas, así como «texto promocional» para aquellas mujeres interesadas en este camino. Las vírgenes consagradas pueden vivir solas o en comunidad, así como ejercer de maestros, al servicio de los hospitales o en missions.

Manifesto del reino futuro

La instrucción del Vaticano explica que «la virginidad cristiana se sitúa así en el mundo como signo manifiesto del reino futuro, porque su presencia revela la relatividad de los bienes materiales y la transitoriedad del mundo». También, se indica que «las mujeres que reciben esta consagración son llamadas a vivir en docilidad al Espíritu Santo y a experimentar el dinamismo transformandoir de la palabra de Dios«. «Una palabra que hace de tantas mujeres diferentes una comunión de hermanas, que anuncian el Evangelio«.

Después de unas tres horas de reflexión y comunicación, Mons. Toni Vadell presidió la Eucaristía. Seguidamente, finalizó la jornada con una comida todos juntos.

Arraigo y continuidad

La encuentro sirvió «para reforzar el sentido de arraigo de cada una de las consagradas en la vida las respectivas diócesis», explica el delegado episcopal para la Vida Consagrada P. Joan Josep Moré. También, para «intensificar el deseo de encontrarse con el fin de profundizar el sentido de su vocación, así como la necesidad de vivir con sentido sinodal y de comunión, la respuesta a la llamada recibida de Dios», dijo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)