Trobada per aprofundir en l’«Ordo Virginum»

La delegació episcopal per a la Vida Consagrada de Barcelona es reuneix amb les verges consagrades i Mons. Vadell per tractar el darrer document del Vaticà sobre aquest camí vocacional

25 Febr, 2019
Església de Barcelona

Aquest dissabte 23 de febrer ha tingut lloc una reunió entre verges consagrades de l’arxidiòcesi de Barcelona amb Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona. El seminari salesià Martí Codolar va ser el punt de trobada on també hi va assistir el el delegat episcopal per a la Vida Consagrada P. Joan Josep Moré. També, es va convidar i van participar, la delegada episcopal per a la vida consagrada del bisbat de Girona, Pilar Pina i Espinosa, així com, altres verges consagrades de diferents diòcesis de Catalunya i Mallorca. 

Ecclesiae Sponsae Imago

El motiu de la trobada va ser la presentació, reflexió i comentari de la Instrucció de la Santa Seu, Ecclesiae Sponsae Imago (“Imatge de l’Esposa de l’Església”), el primer document oficial de la Santa Seu sobre l’Ordo Virginum. Aquesta instrucció el va publicar le Vaticà el passat 4 de juliol del 2018, per aprofundir en les característiques i la disciplina de la vocació. Segons el prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, el cardenal João Braz de Aviz: “vol Ajudar a descobrir la bellesa d’aquesta vocació i mostrar com el Senyor «transfigura la vida de tantes dones».

A les diòcesis catalanes hi ha en total quinze verges consagrades, la majoria presents a la trobada. El document es dirigeix principalment a les dones que decideixen seguir l’Ordo Virginum i romandre en el seu context de vida ordinari per evangelitzar i servir. També serveix de guia informativa per als bisbes sobre la formació d’aquestes, així com a “text promocional” per aquelles dones interessades en aquest camí. Les verges consagrades poden viure soles o en comunitat, així com exercir de mestres, al servei dels hospitals o en missions.

Manifest del regne futur

La instrucció del Vaticà explica que «la virginitat cristiana se situa així en el món com a signe manifest del regne futur, perquè la seva presència revela la relativitat dels béns materials i la transitorietat del món«. També, s’indica que «les dones que reben aquesta consagració són cridades a viure en docilitat a l’Esperit Sant i a experimentar el dinamisme transformant de la Paraula de Déu”. “Una Paraula que fa de tantes dones diferents una comunió de germanes, que anuncien l’Evangeli«.

Després d’unes tres hores de reflexió i comunicació, Mons. Toni Vadell va presidir l’Eucaristia. Seguidament, va finalitzar la jornada amb un dinar de germanor.

Arrelament i continuïtat

La trobada va servir “per reforçar el sentit d’arrelament de cadascuna de les consagrades en la vida les respectives diòcesis”, explica el delegat episcopal per a la Vida Consagrada P. Joan Josep Moré. També, per “intensificar el desig de trobar-se per tal d’aprofundir el sentit de la seva vocació, així com la necessitat de viure amb sentit sinodal i de comunió, la resposta a la crida rebuda de Déu”, va dir.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)