El obispo Vilanova visita la Fundación «Acollida i Esperança»

El obispo auxiliar conoció personalmente la actividad de esta fundación dedicada a la acogida de personas en situación de exclusión social

19 Mar, 2021
Església de Barcelona

Monseñor Javier Vilanova, obispo auxiliar de Barcelona, ha visitado el 17 de marzo la Fundación «Acollida i Esperança» para conocer personalmente la entidad. Ha visitado algunos de los servicios de la Fundación, que promueve espacios de acogida para personas en situación de exclusión social.

En concreto ha conocido de primera mano el centro de acogida Can Banús, sede de la Fundación, el Servicio Odontológico para Pacientes Sociales (SOPS) y el Centro Especial de Trabajo Mansol Proyectos. La visita ha comenzado con una plegaria en la capilla de Can Banús donde también han participado personas que viven en el centro de acogida.

Josep Maria Lluch, director de «Acollida i Esperança», ha explicado los orígenes de la entidad enfatizando el trabajo del padre Josep Costa y de sor Genoveva Masip en la puesta en marcha del primer servicio, el piso Ítaca, para acoger en los años noventa personas con VIH/sida excluídas socialmente. El año 1993 «Acollida i Esperança» se constituyó como fundación canónica bajo el protectorado del Arzobispado de Barcelona.

“Velamos por mantener el espíritu de proximidad y de acogida de sus inicios”, ha remarcado el director de la Fundación. En este sentido Mons. Javier Vilanova ha destacado que “el ambiente familiar y de afecto es fruto de la presencia de Dios”. También que “es importante comenzar pero también lo es perseverar en la ayuda de los unos con los otros”.

Además del director de la entidad, el obispo auxiliar de Barcelona ha estado acompañado durante la visita por Mn. Ángel Zambrana, del Secretariado de pastoral por los marginados; el padre Josep Ribalta; el padre Josep Gendrau, miembro del Patronato de «Acollida i Esperança»; y Carles Pàramo, director financiero de la Fundación.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)