El bisbe Vilanova visita la Fundació Acollida i Esperança

El bisbe auxiliar ha conegut personalment l'activitat d'aquesta fundació dedicada a l'acollida de persones en situació d'exclusió social

19 Març, 2021
Església de Barcelona

Monsenyor Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, ha visitat el 17 de març la Fundació Acollida i Esperança per conèixer personalment l’entitat. Ha visitat alguns dels serveis de la Fundació, que promou espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social.

En concret ha conegut de primera mà el centre d’acollida Can Banús, seu de la Fundació, el Servei Odontològic per a Pacients Socials (SOPS) i el Centre Especial de Treball Mansol Projectes. La visita ha començat amb una pregària a la capella de Can Banús on també han participat persones que viuen al centre d’acollida.

Josep Maria Lluch, director d’Acollida i Esperança, ha explicat els orígens de l’entitat fent èmfasi en el treball del pare Josep Costa i de sor Genoveva Masip en la posada en marxa del primer servei, el pis Ítaca, per acollir als anys noranta persones amb VIH/sida excloses socialment. L’any 1993 Acollida i Esperança es va constituir com a fundació canònica sota el protectorat de l’Arquebisbat de Barcelona.

“Vetllem perquè l’esperit de proximitat i d’acollida dels inicis es mantingui”, ha remarcat el director de la Fundació. En aquest sentit Monsenyor Javier Vilanova ha destacat que “l’ambient familiar i d’estimació és fruit de la presència de Déu”. També que “és important començar però també és important perseverar en l’ajut dels uns als altres”.

A més del director de l’entitat, el bisbe auxiliar de Barcelona ha estat acompanyat durant la visita per Mn. Àngel Zambrana, del Secretariat de pastoral pels marginats; el pare Josep Ribalta; el pare Josep Gendrau, membre del Patronat d’Acollida i Esperança; i Carles Pàramo, director financer de la Fundació.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)