El bisbe Vilanova visita la Fundació Acollida i Esperança

El bisbe auxiliar ha conegut personalment l'activitat d'aquesta fundació dedicada a l'acollida de persones en situació d'exclusió social

19 Març, 2021
Església de Barcelona

Monsenyor Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, ha visitat el 17 de març la Fundació Acollida i Esperança per conèixer personalment l’entitat. Ha visitat alguns dels serveis de la Fundació, que promou espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social.

En concret ha conegut de primera mà el centre d’acollida Can Banús, seu de la Fundació, el Servei Odontològic per a Pacients Socials (SOPS) i el Centre Especial de Treball Mansol Projectes. La visita ha començat amb una pregària a la capella de Can Banús on també han participat persones que viuen al centre d’acollida.

Josep Maria Lluch, director d’Acollida i Esperança, ha explicat els orígens de l’entitat fent èmfasi en el treball del pare Josep Costa i de sor Genoveva Masip en la posada en marxa del primer servei, el pis Ítaca, per acollir als anys noranta persones amb VIH/sida excloses socialment. L’any 1993 Acollida i Esperança es va constituir com a fundació canònica sota el protectorat de l’Arquebisbat de Barcelona.

“Vetllem perquè l’esperit de proximitat i d’acollida dels inicis es mantingui”, ha remarcat el director de la Fundació. En aquest sentit Monsenyor Javier Vilanova ha destacat que “l’ambient familiar i d’estimació és fruit de la presència de Déu”. També que “és important començar però també és important perseverar en l’ajut dels uns als altres”.

A més del director de l’entitat, el bisbe auxiliar de Barcelona ha estat acompanyat durant la visita per Mn. Àngel Zambrana, del Secretariat de pastoral pels marginats; el pare Josep Ribalta; el pare Josep Gendrau, membre del Patronat d’Acollida i Esperança; i Carles Pàramo, director financer de la Fundació.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)