Sant Simó i Sant Judes, apòstols

Sant Simó i Sant Judes, apòstols

Simó era originari de Canà. Anomenat el zelota, perquè pertanyia al grup dels que s’oposaven més radicalment als dominadors romans (se’l representa amb una llança o serra). Judes, el Tadeu (el valent), el germà de Jaume, és un dels Apòs­tols que es­peren l'Es­perit Sant (Ac 1, 13). Una breu car­ta por­ta el seu nom (se’l representa amb un llibre).

1. Festa dels sants Simó i Judes, apòstols. El primer anomenat Cananeu o el Zelota, i el segon, fill de Jacob, anomenat també Tadeu, el qual durant l’Últim Sopar va preguntar al Senyor sobre la seva manifestació, i va rebre aquesta resposta: “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell”.

2. Sant Ferruci, màrtir. S’explica que va abandonar el servei militar per servir Crist millor i més lliurement. Va acabar la seva vida en el martiri. A Magúncia, de la Gàl·lia Belga (~ 300).

3. Sant Fidel, màrtir. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina (~ s. IV).

4. Passió dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta, màrtirs. Van arribar a aquesta població quan fugien de Talavera i hi van ser assassinats cruelment. A Àvila, ciutat d’Hispània (~ 305).

5. Sant Genis, que va passar d'aquest món al cel pel martiri mentre portava encara la vesta blanca del baptisme. A Thiers, Aquitània (~ s. IV).

6. Sant Salvius, bisbe. Dedicat a les ciències divines des de la seva joventut i adornat per la integritat de costums. A Amiens, Nèustria, a la Gàl·lia (~ 625).

7. Sant Far, bisbe. Era familiar del rei i la seva germana santa Fara el va convidar a dedicar-se al servei de Déu. Va convèncer la seva esposa per rebre el vel de religiosa per tal de poder formar part del clericat. Cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, i va erigir parròquies i monestirs. A Meaux, també a Nèustria (~ 670).

8. Commemoració de sant Germà, abat. Insigne pel seu amor a la solitud, va fundar i dirigir el cenobi de Talloires. A Annecy, Savoia (s. XI).

9. Sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l’orde dels Predicadors i màrtirs. Van confirmar la seva fe en el martiri. A la província de Fujian, a la Xina (1748).

10. Sant Joan Dat, prevere i màrtir. Degollat per la seva fe en Crist. A la regió de Chợ Rã, Tonquín (1798).

11. Sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir. Durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats. Així va aconseguir gloriosament el martiri que desitjava. A la localitat d’Ejutla, Mèxic (1927).

12. Beat Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família. Durant la persecució va consumar el combat per la fe. A Alzira, comarca de la Ribera Alta (1936).

13. Beat Josep Ruiz Brúixola, prevere i màrtir. Durant la persecució religiosa va obtenir davant Déu omnipotent la palma de la victòria. Al petit poble de Gilet, comarca del Camp de Morvedre (1936).