El obispo Vilanova visita la Fundación «Acollida i Esperança»

El obispo auxiliar conoció personalmente la actividad de esta fundación dedicada a la acogida de personas en situación de exclusión social

19 Mar, 2021
Església de Barcelona

Monseñor Javier Vilanova, obispo auxiliar de Barcelona, ha visitado el 17 de marzo la Fundación «Acollida i Esperança» para conocer personalmente la entidad. Ha visitado algunos de los servicios de la Fundación, que promueve espacios de acogida para personas en situación de exclusión social.

En concreto ha conocido de primera mano el centro de acogida Can Banús, sede de la Fundación, el Servicio Odontológico para Pacientes Sociales (SOPS) y el Centro Especial de Trabajo Mansol Proyectos. La visita ha comenzado con una plegaria en la capilla de Can Banús donde también han participado personas que viven en el centro de acogida.

Josep Maria Lluch, director de «Acollida i Esperança», ha explicado los orígenes de la entidad enfatizando el trabajo del padre Josep Costa y de sor Genoveva Masip en la puesta en marcha del primer servicio, el piso Ítaca, para acoger en los años noventa personas con VIH/sida excluídas socialmente. El año 1993 «Acollida i Esperança» se constituyó como fundación canónica bajo el protectorado del Arzobispado de Barcelona.

“Velamos por mantener el espíritu de proximidad y de acogida de sus inicios”, ha remarcado el director de la Fundación. En este sentido Mons. Javier Vilanova ha destacado que “el ambiente familiar y de afecto es fruto de la presencia de Dios”. También que “es importante comenzar pero también lo es perseverar en la ayuda de los unos con los otros”.

Además del director de la entidad, el obispo auxiliar de Barcelona ha estado acompañado durante la visita por Mn. Ángel Zambrana, del Secretariado de pastoral por los marginados; el padre Josep Ribalta; el padre Josep Gendrau, miembro del Patronato de «Acollida i Esperança»; y Carles Pàramo, director financiero de la Fundación.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)