Congreso internacional: «La Iglesia es toda ella sinodal. Hacia los sínodos de 2023 y 2024»

Distintos responsables de la Iglesia en Europa exponen la experiencia de sinodalidad y los elementos comunes y específicos que han aflorado

23 Feb, 2023
Església de Barcelona

Fotografía: Conferencia Episcopal Tarraconense

Los días 14 y 15 de febrero de 2023 el Ateneu Universitari Sant Pacià ha organizado el Congreso Internacional  “La Iglesia es toda ella sinodal. Hacia los sínodos de 2023 y 2024”. El objetivo era mostrar la experiencia de sinodalidad de diferentes Iglesias europeas y cuáles son los elementos comunes y específicos que han aflorado en algunos de los caminos sinodales europeos. El arzobispo de Barcelona, Card. Joan Josep Omella fue el encargado de presidir el congreso.

Entre los prelados de Cataluña, también asistieron el Arzobispo de Urgell Mons. Joan-Enric Vives, y también Mons. Joan Planellas, Arzobispo de Tarragona, que ofreció una ponencia, y el obispo de Vic Mons. Romà Casanova.

Además, entre los interventores destacaban: Mons. Alexandre Joly, obispo de Troyes (Francia), miembro del Comité Central del Sínodo en Francia; Mundos. Giorgio Demetrio Gallaro, arzobispo secretario del Dicasterio por las Iglesias Orientales; Mundos. Jean-Pierre Delville, obispo de Liège (Bélgica); Mundos. Johannes W.M. Hendriks, obispo de Haarlem-Amsterdam (Países Bajos); Rdo. Valentino Bulgarelli, subsecretario de la Conferencia Episcopal Italiana y Secretario del Camino sinodal en Italia.

Frutos de la sinodalidad

Entre los distintos interventores, se constató cómo la experiencia vivida ha sido el primer fruto positivo del Sínodo. En este sentido, Mons. Planellas destacó que «ha sido vivido como un momento iluminado por el Espíritu Santo y de crecimiento en la responsabilidad misionera, con una mayor conciencia de pertenencia eclesial». El arzobispo de Tarragona observó como “a pesar de algunas mentalidades eclesiales escépticas, que han menospreciado o aparcado la propuesta, porque implicaba una consideración de la Iglesia institución con unas fronteras menos definidas, se ha considerado que la experiencia sinodal está en la base del camino presente y futuro de nuestra Iglesia”.

Los participantes también coincidieron en que el avance en sinodalidad marcará «nuestro futuro y el de toda la Iglesia Universal». Y también constataron que esta buena sintonía marcará las prioridades pastorales de las distintas diócesis de todas partes.

El congreso ha permitido visualizar los puntos en común y también las peculiaridades de cada región europea, así como escuchar las reflexiones después del encuentro continental europeo en Praga de este mismo febrero.

Fuente: Ateneo Sant Pacià y Conferencia Episcopal Tarraconense

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)