Congreso internacional: «La Iglesia es toda ella sinodal. Hacia los sínodos de 2023 y 2024»

Distintos responsables de la Iglesia en Europa exponen la experiencia de sinodalidad y los elementos comunes y específicos que han aflorado

23 Feb, 2023
Església de Barcelona

Fotografía: Conferencia Episcopal Tarraconense

Los días 14 y 15 de febrero de 2023 el Ateneu Universitari Sant Pacià ha organizado el Congreso Internacional  “La Iglesia es toda ella sinodal. Hacia los sínodos de 2023 y 2024”. El objetivo era mostrar la experiencia de sinodalidad de diferentes Iglesias europeas y cuáles son los elementos comunes y específicos que han aflorado en algunos de los caminos sinodales europeos. El arzobispo de Barcelona, Card. Joan Josep Omella fue el encargado de presidir el congreso.

Entre los prelados de Cataluña, también asistieron el Arzobispo de Urgell Mons. Joan-Enric Vives, y también Mons. Joan Planellas, Arzobispo de Tarragona, que ofreció una ponencia, y el obispo de Vic Mons. Romà Casanova.

Además, entre los interventores destacaban: Mons. Alexandre Joly, obispo de Troyes (Francia), miembro del Comité Central del Sínodo en Francia; Mundos. Giorgio Demetrio Gallaro, arzobispo secretario del Dicasterio por las Iglesias Orientales; Mundos. Jean-Pierre Delville, obispo de Liège (Bélgica); Mundos. Johannes W.M. Hendriks, obispo de Haarlem-Amsterdam (Países Bajos); Rdo. Valentino Bulgarelli, subsecretario de la Conferencia Episcopal Italiana y Secretario del Camino sinodal en Italia.

Frutos de la sinodalidad

Entre los distintos interventores, se constató cómo la experiencia vivida ha sido el primer fruto positivo del Sínodo. En este sentido, Mons. Planellas destacó que «ha sido vivido como un momento iluminado por el Espíritu Santo y de crecimiento en la responsabilidad misionera, con una mayor conciencia de pertenencia eclesial». El arzobispo de Tarragona observó como “a pesar de algunas mentalidades eclesiales escépticas, que han menospreciado o aparcado la propuesta, porque implicaba una consideración de la Iglesia institución con unas fronteras menos definidas, se ha considerado que la experiencia sinodal está en la base del camino presente y futuro de nuestra Iglesia”.

Los participantes también coincidieron en que el avance en sinodalidad marcará «nuestro futuro y el de toda la Iglesia Universal». Y también constataron que esta buena sintonía marcará las prioridades pastorales de las distintas diócesis de todas partes.

El congreso ha permitido visualizar los puntos en común y también las peculiaridades de cada región europea, así como escuchar las reflexiones después del encuentro continental europeo en Praga de este mismo febrero.

Fuente: Ateneo Sant PaciàConferencia Episcopal Tarraconense

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)