Congrés internacional: «L’Església és tota ella sinodal. Vers els sínodes de 2023 i 2024»

Diferents responsables de l´Església a Europa exposen l´experiència de sinodalitat i quins són els elements comuns i específics que han aflorat

23 Febr, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Conferència Episcopal Tarraconense

Els dies 14 i 15 de febrer de 2023 l’Ateneu Universitari Sant Pacià ha organitzat el Congrés Internacional  “L’Església és tota ella sinodal. Vers els sínodes de 2023 i 2024” . L’objectiu era mostrar l’experiència de sinodalitat de diferents Esglésies europees, i quins són els elements comuns i específics que han aflorat en alguns dels camins sinodals europeus. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella ha estat l’encarregat de presidir el congrés. 

Entre els prelats de Catalunya, també van assistir l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives, i també Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona, que hi va oferir una ponència, i el bisbe de Vic Mons. Romà Casanova. 

A més a més, entre els interventors destacaven: Mons. Alexandre Joly, bisbe de Troyes (França), membre del Comitè Central del Sínode a França; Mons. Giorgio Demetrio Gallaro, arquebisbe secretari del Dicasteri per les Esglésies Orientals; Mons. Jean-Pierre Delville, bisbe de Liège (Bèlgica); Mons. Johannes W.M. Hendriks, bisbe de Haarlem-Amsterdam (Països Baixos); Rdo. Valentino Bulgarelli, sots-secretari de la Conferència Episcopal Italiana i Secretari del Camí sinodal a Itàlia.

Fruits de la sinodalitat

Entre els diferents interventors, es va constatar com l’experiència viscuda ha estat el primer fruit positiu del Sínode. En aquest sentit, Mons. Planellas va destacar que “ha estat viscut com un moment il·luminat per l’Esperit Sant i de creixement en la responsabilitat missionera, amb una consciència més forta de pertinença eclesial”. L’arquebisbe de Tarragona va observar com “malgrat algunes mentalitats eclesials escèptiques, que han menystingut o aparcat la proposta, perquè implicava una consideració de l’Església institució amb unes fronteres menys definides, s’ha considerat que l’experiència sinodal és a la base del camí present i futur de la nostra Església”.

Els participants també van coincidir que l’avenç en sinodalitat marcarà “el nostre futur i el de tota l’Església Universal”. I també van constatar que aquesta bona sintonia marcarà les prioritats pastorals de les diverses diòcesis d’arreu.

El congrés ha permès visualitzar els punts en comú i també les peculiaritats de cada regió europea, així com escoltar les reflexions després de la trobada continental europea a Praga d’aquest mateix febrer.

Font: Ateneu Sant Pacià i Conferència Episcopal Tarraconense

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)