Congrés internacional: «L’Església és tota ella sinodal. Vers els sínodes de 2023 i 2024»

Diferents responsables de l´Església a Europa exposen l´experiència de sinodalitat i quins són els elements comuns i específics que han aflorat

23 Febr, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Conferència Episcopal Tarraconense

Els dies 14 i 15 de febrer de 2023 lAteneu Universitari Sant Pacià ha organitzat el Congrés Internacional  “L’Església és tota ella sinodal. Vers els sínodes de 2023 i 2024” . L’objectiu era mostrar l’experiència de sinodalitat de diferents Esglésies europees, i quins són els elements comuns i específics que han aflorat en alguns dels camins sinodals europeus. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella ha estat l’encarregat de presidir el congrés. 

Entre els prelats de Catalunya, també van assistir l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives, i també Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona, que hi va oferir una ponència, i el bisbe de Vic Mons. Romà Casanova. 

A més a més, entre els interventors destacaven: Mons. Alexandre Joly, bisbe de Troyes (França), membre del Comitè Central del Sínode a França; Mons. Giorgio Demetrio Gallaro, arquebisbe secretari del Dicasteri per les Esglésies Orientals; Mons. Jean-Pierre Delville, bisbe de Liège (Bèlgica); Mons. Johannes W.M. Hendriks, bisbe de Haarlem-Amsterdam (Països Baixos); Rdo. Valentino Bulgarelli, sots-secretari de la Conferència Episcopal Italiana i Secretari del Camí sinodal a Itàlia.

Fruits de la sinodalitat

Entre els diferents interventors, es va constatar com l’experiència viscuda ha estat el primer fruit positiu del Sínode. En aquest sentit, Mons. Planellas va destacar que “ha estat viscut com un moment il·luminat per l’Esperit Sant i de creixement en la responsabilitat missionera, amb una consciència més forta de pertinença eclesial”. L’arquebisbe de Tarragona va observar com “malgrat algunes mentalitats eclesials escèptiques, que han menystingut o aparcat la proposta, perquè implicava una consideració de l’Església institució amb unes fronteres menys definides, s’ha considerat que l’experiència sinodal és a la base del camí present i futur de la nostra Església”.

Els participants també van coincidir que l’avenç en sinodalitat marcarà “el nostre futur i el de tota l’Església Universal”. I també van constatar que aquesta bona sintonia marcarà les prioritats pastorals de les diverses diòcesis d’arreu.

El congrés ha permès visualitzar els punts en comú i també les peculiaritats de cada regió europea, així com escoltar les reflexions després de la trobada continental europea a Praga d’aquest mateix febrer.

Font: Ateneu Sant Pacià i Conferència Episcopal Tarraconense

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)