Mn. Josep Teixidó: «A vegades podem oblidar el per què d’allò que fem»

Entrevista a Mn. Josep Teixidó en motiu de la seva participació en el curs internacional, de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, « Viure en plenitud l’acció litúrgica»

23 Febr, 2023
Església de Barcelona

Trobar el perquè de la Litúrgia

El delegat diocesà de pastoral sacramental, Mn. Josep Teixidó, va participar el passat mes de gener en un curs internacional de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, organitzat pel Pontifici Institut de Litúrgia Sant Anselm, a Roma, amb el títol Viure en plenitud l’acció litúrgica.

Quines creu que han estat les principals aportacions d’aquest curs?

Molt sovint, quan parlem de les celebracions litúrgiques ens quedem en el què i en el com, però potser a vegades podem oblidar el per què d’allò que fem. No es tracta, doncs, solament, de saber actuar dins la celebració litúrgica, sinó el seu sentit més profund i teològic, tot recordant que «la litúrgia és la font i el cimal de la vida cristiana» (SC 10).

El Papa afirma a Desiderio Desideravi que la norma litúrgia no és una finalitat per ella mateixa. Com ho hem d’entendre?

El Papa ho emmarca dins el punt setè de la Sacrosantum Concilium, on ens parla de la presència de Jesucrist en la litúrgia com l’exercici del seu sacerdoci i que el que és important no és quedar-nos en la norma litúrgica com a finalitat, sinó que aquesta ens porta a un estadi més gran, que és la unió amb Jesucrist. La litúrgia és l’obra pública de Jesucrist, de la salvació, que el mateix Crist ha deixat a la seva Església perquè la celebri i és acció sagrada per excel·lència i que per la seva eficàcia no l’iguala cap altra acció de l’Església (SC 7).

Els organitzadors del curs afirmen que la litúrgia del bisbe ha de resplendir per la seva «noble simplicitat». Com es troba aquest equilibri?

Com recorda la Sacrosantum Concilium en el número 34, són els ritus els que s’han de celebrar amb aquesta noble simplicitat i, per tant, també el bisbe, com a celebrant, com a sacerdot i cap de l’assemblea litúrgica que presideix. La constitució Concili Vaticà II ja ho demanava: que se celebri amb signes clars, breus, evitant repeticions inútils. Es tracta que els signes es vegin, siguin conformes a la veritat i que la celebració litúrgica no es converteixi en un contenidor, on anem col·locant coses, elements, ritus que distorsionen la mateixa celebració.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tu ets Pere, i et donaré les claus del Regne del cel.

Mt 16,13-20