Mn. Josep Teixidó: «A vegades podem oblidar el per què d’allò que fem»

Entrevista a Mn. Josep Teixidó en motiu de la seva participació en el curs internacional, de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, « Viure en plenitud l’acció litúrgica»

23 Febr, 2023
Església de Barcelona

Trobar el perquè de la Litúrgia

El delegat diocesà de pastoral sacramental, Mn. Josep Teixidó, va participar el passat mes de gener en un curs internacional de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, organitzat pel Pontifici Institut de Litúrgia Sant Anselm, a Roma, amb el títol Viure en plenitud l’acció litúrgica.

Quines creu que han estat les principals aportacions d’aquest curs?

Molt sovint, quan parlem de les celebracions litúrgiques ens quedem en el què i en el com, però potser a vegades podem oblidar el per què d’allò que fem. No es tracta, doncs, solament, de saber actuar dins la celebració litúrgica, sinó el seu sentit més profund i teològic, tot recordant que «la litúrgia és la font i el cimal de la vida cristiana» (SC 10).

El Papa afirma a Desiderio Desideravi que la norma litúrgia no és una finalitat per ella mateixa. Com ho hem d’entendre?

El Papa ho emmarca dins el punt setè de la Sacrosantum Concilium, on ens parla de la presència de Jesucrist en la litúrgia com l’exercici del seu sacerdoci i que el que és important no és quedar-nos en la norma litúrgica com a finalitat, sinó que aquesta ens porta a un estadi més gran, que és la unió amb Jesucrist. La litúrgia és l’obra pública de Jesucrist, de la salvació, que el mateix Crist ha deixat a la seva Església perquè la celebri i és acció sagrada per excel·lència i que per la seva eficàcia no l’iguala cap altra acció de l’Església (SC 7).

Els organitzadors del curs afirmen que la litúrgia del bisbe ha de resplendir per la seva «noble simplicitat». Com es troba aquest equilibri?

Com recorda la Sacrosantum Concilium en el número 34, són els ritus els que s’han de celebrar amb aquesta noble simplicitat i, per tant, també el bisbe, com a celebrant, com a sacerdot i cap de l’assemblea litúrgica que presideix. La constitució Concili Vaticà II ja ho demanava: que se celebri amb signes clars, breus, evitant repeticions inútils. Es tracta que els signes es vegin, siguin conformes a la veritat i que la celebració litúrgica no es converteixi en un contenidor, on anem col·locant coses, elements, ritus que distorsionen la mateixa celebració.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)