Mn. Josep Teixidó: «A vegades podem oblidar el per què d’allò que fem»
Entrevista a Mn. Josep Teixidó en motiu de la seva participació en el curs internacional, de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, « Viure en plenitud l’acció litúrgica»
Trobar el perquè de la Litúrgia
El delegat diocesà de pastoral sacramental, Mn. Josep Teixidó, va participar el passat mes de gener en un curs internacional de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, organitzat pel Pontifici Institut de Litúrgia Sant Anselm, a Roma, amb el títol Viure en plenitud l’acció litúrgica.
Quines creu que han estat les principals aportacions d’aquest curs?
Molt sovint, quan parlem de les celebracions litúrgiques ens quedem en el què i en el com, però potser a vegades podem oblidar el per què d’allò que fem. No es tracta, doncs, solament, de saber actuar dins la celebració litúrgica, sinó el seu sentit més profund i teològic, tot recordant que «la litúrgia és la font i el cimal de la vida cristiana» (SC 10).
El Papa afirma a Desiderio Desideravi que la norma litúrgia no és una finalitat per ella mateixa. Com ho hem d’entendre?
El Papa ho emmarca dins el punt setè de la Sacrosantum Concilium, on ens parla de la presència de Jesucrist en la litúrgia com l’exercici del seu sacerdoci i que el que és important no és quedar-nos en la norma litúrgica com a finalitat, sinó que aquesta ens porta a un estadi més gran, que és la unió amb Jesucrist. La litúrgia és l’obra pública de Jesucrist, de la salvació, que el mateix Crist ha deixat a la seva Església perquè la celebri i és acció sagrada per excel·lència i que per la seva eficàcia no l’iguala cap altra acció de l’Església (SC 7).
Els organitzadors del curs afirmen que la litúrgia del bisbe ha de resplendir per la seva «noble simplicitat». Com es troba aquest equilibri?
Com recorda la Sacrosantum Concilium en el número 34, són els ritus els que s’han de celebrar amb aquesta noble simplicitat i, per tant, també el bisbe, com a celebrant, com a sacerdot i cap de l’assemblea litúrgica que presideix. La constitució Concili Vaticà II ja ho demanava: que se celebri amb signes clars, breus, evitant repeticions inútils. Es tracta que els signes es vegin, siguin conformes a la veritat i que la celebració litúrgica no es converteixi en un contenidor, on anem col·locant coses, elements, ritus que distorsionen la mateixa celebració.
