Mn. Josep Teixidó: «A vegades podem oblidar el per què d’allò que fem»

Entrevista a Mn. Josep Teixidó en motiu de la seva participació en el curs internacional, de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, « Viure en plenitud l’acció litúrgica»

23 Febr, 2023
Església de Barcelona

Trobar el perquè de la Litúrgia

El delegat diocesà de pastoral sacramental, Mn. Josep Teixidó, va participar el passat mes de gener en un curs internacional de formació per a responsables de celebracions litúrgiques de bisbes, organitzat pel Pontifici Institut de Litúrgia Sant Anselm, a Roma, amb el títol Viure en plenitud l’acció litúrgica.

Quines creu que han estat les principals aportacions d’aquest curs?

Molt sovint, quan parlem de les celebracions litúrgiques ens quedem en el què i en el com, però potser a vegades podem oblidar el per què d’allò que fem. No es tracta, doncs, solament, de saber actuar dins la celebració litúrgica, sinó el seu sentit més profund i teològic, tot recordant que «la litúrgia és la font i el cimal de la vida cristiana» (SC 10).

El Papa afirma a Desiderio Desideravi que la norma litúrgia no és una finalitat per ella mateixa. Com ho hem d’entendre?

El Papa ho emmarca dins el punt setè de la Sacrosantum Concilium, on ens parla de la presència de Jesucrist en la litúrgia com l’exercici del seu sacerdoci i que el que és important no és quedar-nos en la norma litúrgica com a finalitat, sinó que aquesta ens porta a un estadi més gran, que és la unió amb Jesucrist. La litúrgia és l’obra pública de Jesucrist, de la salvació, que el mateix Crist ha deixat a la seva Església perquè la celebri i és acció sagrada per excel·lència i que per la seva eficàcia no l’iguala cap altra acció de l’Església (SC 7).

Els organitzadors del curs afirmen que la litúrgia del bisbe ha de resplendir per la seva «noble simplicitat». Com es troba aquest equilibri?

Com recorda la Sacrosantum Concilium en el número 34, són els ritus els que s’han de celebrar amb aquesta noble simplicitat i, per tant, també el bisbe, com a celebrant, com a sacerdot i cap de l’assemblea litúrgica que presideix. La constitució Concili Vaticà II ja ho demanava: que se celebri amb signes clars, breus, evitant repeticions inútils. Es tracta que els signes es vegin, siguin conformes a la veritat i que la celebració litúrgica no es converteixi en un contenidor, on anem col·locant coses, elements, ritus que distorsionen la mateixa celebració.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)