La celebració del «Sent la Creu» s’uneix a la creu d’Ucraïna

El cardenal Omella presideix la vetlla de pregària que va tenir de protagonista la creu de l’arquebisbe major d’Ucraïna, Sviatoslav Shevchuk

27 Febr, 2023
Església de Barcelona

Fotografies: R. Ripoll

El passat diumenge, 26 de febrer, l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va presidir la vetlla de pregària amb testimonis i Eucaristia del «Sent la Creu», juntament amb els bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. L’edició d’enguany va resar especialment per la pau a Ucraïna. Així, va tenir com a protagonista la creu de l’arquebisbe major d’Ucraïna, Sviatoslav Shevchuk, que es va connectar en directe telemàticament. A més a més, va oferir el seu testimoni el sacerdot ucraïnès i rector de la parròquia de Santa Mònica de Barcelona, Iurii Stasiuk, qui també ha estat en el front al seu país. Va explicar com va passar de donar només acompanyament espiritual a donar servei com a sanitari i va compartir dues coses que ha après a la guerra: «La primera és no perdre mai l’esperança, la segona dona resposta a la pregunta «on està el teu Déu?», aquí, ensenyant les persones del votant».

El prelat ucraïnès va respondre en directe les preguntes que li van fer dos joves. També, va senyalar la comunió de la celebració, explicant-ho com «un pont espiritual entre Kíiv i Barcelona» i va recordar que, tot i la guerra, «podem buscar junts una resposta contemplant la creu del Senyor».

Durant l’homilia, el cardenal Joan Josep Omella va situar el sentit de la trobada en el desig d’estar «més que mai units als nostres germans d’Ucraïna, perquè pateixen i estan molt a prop de nosaltres amb el seu patiment, ja que les notícies ens acosten» a la seva dura realitat.

La creu d’Ucraïna

Segons una antiga llegenda cristiana, en el Gòlgota, on es va crucificar a Jesús, hi havia la tomba d’Adam. La sang del Salvador va fluir sobre les restes d’Adam expiant el pecat original. La icona del Calvari conté, no només una imatge del Crucificat, sinó també un recordatori de les paraules que Jesús va dir a la seva Mare abans de la seva mort: “Dona, aquí tens el teu fill”, i després, dirigint-se a Joan, el deixeble que estimava, digué: Aquí tens la teva mare”, (Jn 19,26-27). Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes d’amor i tendresa de la mare, perquè sentim que ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats el nostre camí humà i cristià. La nostra creu és una rèplica de la icona de Yuvenaliy Mokrytskyi. L’autor la va pintar seguint el model de l’antiga creu ucraïnesa “Creu vivificant”. Ho va fer a petició del Yosyp Slipyi, quan el patriarca va tornar de la captivitat siberiana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)