La celebració del «Sent la Creu» s’uneix a la creu d’Ucraïna

El cardenal Omella presideix la vetlla de pregària que va tenir de protagonista la creu de l’arquebisbe major d’Ucraïna, Sviatoslav Shevchuk

27 Febr, 2023
Església de Barcelona

Fotografies: R. Ripoll

El passat diumenge, 26 de febrer, l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va presidir la vetlla de pregària amb testimonis i Eucaristia del «Sent la Creu», juntament amb els bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. L’edició d’enguany va resar especialment per la pau a Ucraïna. Així, va tenir com a protagonista la creu de l’arquebisbe major d’Ucraïna, Sviatoslav Shevchuk, que es va connectar en directe telemàticament. A més a més, va oferir el seu testimoni el sacerdot ucraïnès i rector de la parròquia de Santa Mònica de Barcelona, Iurii Stasiuk, qui també ha estat en el front al seu país. Va explicar com va passar de donar només acompanyament espiritual a donar servei com a sanitari i va compartir dues coses que ha après a la guerra: «La primera és no perdre mai l’esperança, la segona dona resposta a la pregunta “on està el teu Déu?”, aquí, ensenyant les persones del votant».

El prelat ucraïnès va respondre en directe les preguntes que li van fer dos joves. També, va senyalar la comunió de la celebració, explicant-ho com «un pont espiritual entre Kíiv i Barcelona» i va recordar que, tot i la guerra, «podem buscar junts una resposta contemplant la creu del Senyor».

Durant l’homilia, el cardenal Joan Josep Omella va situar el sentit de la trobada en el desig d’estar «més que mai units als nostres germans d’Ucraïna, perquè pateixen i estan molt a prop de nosaltres amb el seu patiment, ja que les notícies ens acosten» a la seva dura realitat.

La creu d’Ucraïna

Segons una antiga llegenda cristiana, en el Gòlgota, on es va crucificar a Jesús, hi havia la tomba d’Adam. La sang del Salvador va fluir sobre les restes d’Adam expiant el pecat original. La icona del Calvari conté, no només una imatge del Crucificat, sinó també un recordatori de les paraules que Jesús va dir a la seva Mare abans de la seva mort: “Dona, aquí tens el teu fill”, i després, dirigint-se a Joan, el deixeble que estimava, digué: Aquí tens la teva mare”, (Jn 19,26-27). Tots som representats per l’apòstol Joan. El Senyor ens confia les mans plenes d’amor i tendresa de la mare, perquè sentim que ens sosté per afrontar i vèncer les dificultats el nostre camí humà i cristià. La nostra creu és una rèplica de la icona de Yuvenaliy Mokrytskyi. L’autor la va pintar seguint el model de l’antiga creu ucraïnesa “Creu vivificant”. Ho va fer a petició del Yosyp Slipyi, quan el patriarca va tornar de la captivitat siberiana.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)