23 DE SETEMBRE

Santa Tecla, verge i màrtir

Com un símbol de la disponibilitat evangèlica de la jove Església deixebla de sant Pau, el seu culte s’originà a Iconi, Selèucia i Àsia Menor, l’actual Turquia. Al segle II, se li dedicà una fantasiosa novel·la d’aventures martirials. Diversos escriptors antics (Tertul·lià, Hipòlit, Orígenes, sant Ambròs, sant Gregori Naziancè…) se serviren d’aquest escrit per valorar la virginitat consagrada. El 1319, procedent d’Armènia, arribà a Tarragona un suposat braç de la santa.

Se l’invoca contra incendis, calamarsades, malures dels ulls i contagis diversos. Però, sobretot, se li demana fidelitat a l’Evangeli. Patrona principal de la ciutat de Tarragona. A la nau dreta de la Catedral de Barcelona hi té una imatge.

També celebrem la festa de Sant Pius de Pietrelcina, prevere

Francesco Forgione va néixer el 1887 a Pietrelcina (Campania). Als 16 anys ingressà als caputxins, i adoptà el nom de Pius. Ordenat sacerdot el 1910, viurà a San Giovanni Rotondo fins a la seva mort. El 20 de setembre de 1918, mentre resava davant el santcrist, rebé el do dels estigmes, que se li mantindran oberts i visibles durant cinquanta anys: «Després de la missa…, aquell Personatge tenia les mans, els peus i el costat sagnant… quan desaparegué, els tenia jo».

Durant la seva vida es dedicà al ministeri sacerdotal, sobretot en el sagrament de la penitència. La seva presència continua viva avui en les obres per ell instituïdes: els Grups d’Oració i un hospital. Morí el 23 de setembre de 1968. Canonitzat el 2002.

► “Santa Tecla la tronera”: són habituals les tempestes.