23 DE SETEMBRE

Santa Tecla, verge i màrtir

Com un símbol de la disponibilitat evangèlica de la jove Església deixebla de sant Pau, el seu culte s’originà a Iconi, Selèucia i Àsia Menor, l’actual Turquia. Al segle II, se li dedicà una fantasiosa novel·la d’aventures martirials. Diversos escriptors antics (Tertul·lià, Hipòlit, Orígenes, sant Ambròs, sant Gregori Naziancè…) se serviren d’aquest escrit per valorar la virginitat consagrada. El 1319, procedent d’Armènia, arribà a Tarragona un suposat braç de la santa. Se l’invoca contra incendis, calamarsades, malures dels ulls i contagis diversos. Però, sobretot, se li demana fidelitat a l’Evangeli. Patrona principal de la ciutat de Tarragona. A la nau dreta de la Catedral de Barcelona hi té una imatge.

També celebrem la festa de Sant Pius de Pietrelcina, prevere

Francesco Forgione neix el 1887 a Pietrelcina (Itàlia). Als 16 anys ingressa als Caputxins, i adopta el nom de Pius. Ordenat sacerdot el 1910, passa més tard a Sant Giovanni Rotondo, on, tret d’algunes interrupcions breus, hi roman fins a la seva mort, el 1968. Ja el 1918, mentre resa davant el Santcrist, rep el do dels estigmes, que es mantindran oberts i visibles durant 50 anys, fins a la seva mort. Durant la seva vida es dedica al ministeri sacerdotal, sobretot al sagrament de la penitència. La seva presència continua viva avui en les obres per ell instituïdes, com són els Grups d’Oració i un hospital.

► “Santa Tecla la tronera”: són habituals les tempestes.