23 DE SETEMBRE

Santa Tecla, verge i màrtir

Símbol de la disponibilitat evangèlica de la jove Església deixebla de sant Pau, el seu culte s’originà a Iconi, Selèucia i Àsia Menor (actual Turquia). Al segle II se li dedicà una fantasiosa novel·la d’aventures martirials. Diversos escriptors antics (Tertul·lià, Hipòlit, Orígenes, sant Ambròs, sant Gregori Nazianzè…) se serviren d’aquest escrit per valorar la virginitat consagrada. El 1319, procedent d’Armènia, arribà a Tarragona el braç de la santa, segons la tradició. Santa Tecla és la patrona principal de la ciutat de Tarragona. A la nau dreta de la Catedral de Barcelona hi té una imatge.

També celebrem la festa de Sant Pius de Pietrelcina, prevere

La imatge venerable d’un ancià de barba blanca amb les mans cobertes per un drap, és la del caputxí Pare Pius, nascut a Pietrelcina i mort a Sant Giovanni Rotondo. Les mans embenades amaguen els estigmes que el crucificaren des del 20 de setembre del 1918 fins la seva mort el 1968, talment com un nou Crist Crucificat. Havia nascut el 25 de maig de 1887, el mateix dia que el govern italià ordenava que el santcrist fos retirat de totes les aules de les escoles. Canonitzat el dia 16 de juny de 2002.

  1. Sant Pius de Pietrelcina (Francesc) Forgione, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Al convent de San Giovanni Rotondo, a la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents. Va mostrar una atenció particular cap als pobres i necessitats. Tal dia com avui va acabar la seva peregrinació terrenal i es va configurar amb Crist crucificat (1968).
  2. Commemoració dels sants Zacaries i Elisabet, pares de sant Joan Baptista, Precursor del Senyor. Elisabet, en rebre la seva parenta Maria a casa seva, plena d’Esperit Sant va saludar la Mare del Senyor com a beneïda entre totes les dones. Zacaries, sacerdot ple d’esperit profètic, davant el fill nascut va lloar Déu redemptor i va predicar la propera aparició de Crist, Sol d’Orient, que procedeix del cel.
  3. Santa Tecla, verge i màrtir, originària d’Iconi, a Licaònia. A Selèucia, Cilícia (data incerta).
  4. Commemoració de sant Linus, Papa. Segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols li van encomanar l’episcopat de l’Església fundada a l’Urbs. Pau Apòstol el recorda com a company seu. A Roma (s. I).
  5. Sant Sosí, diaca i màrtir. Segons diu el papa sant Símmac, desitjant protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell el martiri amb el mateix preu i glòria. A Misena de Campània, Itàlia (~ 305).
  6. Commemoració de sant Constanci, mansionari de l’església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. A Ancona, del Picè, Itàlia (s. V).
  7. Sant Adamnà, prevere i abat. Home molt docte en coneixements bíblics i gran amant de la unitat i de la pau. Tant a Escòcia com a Irlanda, amb la seva predicació va persuadir moltes persones per celebrar la Pasqua segons la tradició romana. Al monestir d’Hy, a l’illa d’lona, a Escòcia (704).
  8. Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs. Captius a Siracusa, van ser deportats i sacrificats pels sarraïns. A Àfrica (després de 881).
  9. Beat Pere Acotanto, monjo. Va recusar humilment el càrrec d’abat i va preferir viure reclús al monestir. A Venècia (~ 1187).
  10. Beata Helena Duglioli Dall’Olio. Després d’un matrimoni portat amb admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. A Bolonya, a la regió de l’Emília, Itàlia (1520).
  11. Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs. Alegres, van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d’Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics coreligionaris. A Tlaxcala, ciutat de Mèxic (1527-1529).
  12. Beat Guillem Way, prevere i màrtir. Condemnat a la pena capital i penjat al patíbul, durant el regnat d’Elisabet I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. A Kingston, a les ribes del Tàmesi, a Anglaterra (1588).
  13. Beata Maria Emília Tavernier, religiosa. Quan va perdre el marit i els fills, es va dedicar a tenir cura dels necessitats i va fundar la Congregació de les Germanes de la Providència, en favor dels orfes, ancians i dèbils mentals. A Mont-real, a la província del Quebec, a Canadà (1851).
  14. Beat Vicenç Ballester Far, prevere i màrtir. Durant els dies de persecució religiosa va lliurar un bon combat per Crist. A Benissa, comarca valenciana de la Marina Alta (1936).
  15. Beates Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez i Maria Josepa del Río Mesa, verges de l’institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs. Van arribar totes elles al triomf de la glòria patint el combat del martiri. A Benicalap, districte de la ciutat de València (1936).
  16. Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació de Germanes Servidores dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. A Cracòvia, a Polònia (1940).
  17. Beat Josep Stanek, prevere de la Societat de l’Apostolat Catòlic i màrtir. En temps de guerra, va sofrir el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. A Varsòvia, Polònia (1944).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Tarragona: Santa Tecla, verge i màrtir, patrona principal de la ciutat.

Santa Tecla la tronera.

Santa Tecla la tronera.