Sant Pius de Pietrelcina, prevere

Caputxí italià, havia nascut a Pietrelcina (1887). Mentre resava davant el Santcrist (1918) va rebre el do dels estigmes, que es mantingueren oberts i visibles fins a la seva mort (1968). Durant la seva vida es dedicà al ministeri sacerdotal, sobretot al sagrament de la penitència. La seva presència continua viva avui en les obres per ell instituïdes, com són Grups d’Oració i un hospital.

1. Sant Pius de Pietrelcina (Francesc) Forgione, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Al convent de San Giovanni Rotondo, a la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents. Va mostrar una atenció particular cap als pobres i necessitats. Tal dia com avui va acabar la seva peregrinació terrenal i es va configurar amb Crist crucificat (1968).

2. Commemoració dels sants Zacaries i Elisabet, pares de sant Joan Baptista, Precursor del Senyor. Elisabet, en rebre la seva parenta Maria a casa seva, plena d’Esperit Sant va saludar la Mare del Senyor com a beneïda entre totes les dones. Zacaries, sacerdot ple d'esperit profètic, davant el fill nascut va lloar Déu redemptor i va predicar la propera aparició de Crist, Sol d'Orient, que procedeix del cel.

3. Santa Tecla, verge i màrtir, originària d'Iconi, a Licaònia. A Selèucia, Cilícia (data incerta).

4. Commemoració de sant Linus, Papa. Segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols li van encomanar l'episcopat de l’Església fundada a l’Urbs. Pau Apòstol el recorda com a company seu. A Roma (s. I).

5. Sant Sosí, diaca i màrtir. Segons diu el papa sant Símmac, desitjant protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell el martiri amb el mateix preu i glòria. A Misena de Campània, Itàlia (~ 305).

6. Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. A Ancona, del Picè, Itàlia (s. V).

7. Sant Adamnà, prevere i abat. Home molt docte en coneixements bíblics i gran amant de la unitat i de la pau. Tant a Escòcia com a Irlanda, amb la seva predicació va persuadir moltes persones per celebrar la Pasqua segons la tradició romana. Al monestir d’Hy, a l'illa d’lona, a Escòcia (704).

8. Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs. Captius a Siracusa, van ser deportats i sacrificats pels sarraïns. A Àfrica (després de 881).

9. Beat Pere Acotanto, monjo. Va recusar humilment el càrrec d'abat i va preferir viure reclús al monestir. A Venècia (~ 1187).

10. Beata Helena Duglioli Dall’Olio. Després d'un matrimoni portat amb admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. A Bolonya, a la regió de l’Emília, Itàlia (1520).

11. Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs. Alegres, van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics coreligionaris. A Tlaxcala, ciutat de Mèxic (1527-1529).

12. Beat Guillem Way, prevere i màrtir. Condemnat a la pena capital i penjat al patíbul, durant el regnat d’Elisabet I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. A Kingston, a les ribes del Tàmesi, a Anglaterra (1588).

13. Beata Maria Emília Tavernier, religiosa. Quan va perdre el marit i els fills, es va dedicar a tenir cura dels necessitats i va fundar la Congregació de les Germanes de la Providència, en favor dels orfes, ancians i dèbils mentals. A Mont-real, a la província del Quebec, a Canadà (1851).

14. Beat Vicenç Ballester Far, prevere i màrtir. Durant els dies de persecució religiosa va lliurar un bon combat per Crist. A Benissa, comarca valenciana de la Marina Alta (1936).

15. Beates Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez i Maria Josepa del Río Mesa, verges de l'institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs. Van arribar totes elles al triomf de la glòria patint el combat del martiri. A Benicalap, districte de la ciutat de València (1936).

16. Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació de Germanes Servidores dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. A Cracòvia, a Polònia (1940).
17. Beat Josep Stanek, prevere de la Societat de l’Apostolat Catòlic i màrtir. En temps de guerra, va sofrir el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. A Varsòvia, Polònia (1944).