Santa Tecla, verge i màrtir
Santa Tecla, verge i màrtir
La tradició presenta a la verge Tecla (“Glòria de Déu”) com a natural d’Iconi, convertida per Pau, martiritzada diversos cops per la fe de Jesucrist i sempre alliberada, i finalment, després d’una mort virtuosa als noranta anys, sepultada a Selèucia. Tecla és un dels primers testimonis vinculats a la ciutat de Tarragona i n’és patrona principal. Com les joves assenyades de l’evangeli, Tecla i tots els màrtirs dels primers temps van fer de la seva vida oli capaç de mantenir encesa la llum que prepara l’arribada de Jesucrist, llum sobre tota llum.
- Sant Pius de Pietrelcina (Francesc) Forgione, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Al convent de San Giovanni Rotondo, a la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents. Va mostrar una atenció particular cap als pobres i necessitats. Tal dia com avui va acabar la seva peregrinació terrenal i es va configurar amb Crist crucificat (1968).
- Commemoració dels sants Zacaries i Elisabet, pares de sant Joan Baptista, Precursor del Senyor. Elisabet, en rebre la seva parenta Maria a casa seva, plena d’Esperit Sant va saludar la Mare del Senyor com a beneïda entre totes les dones. Zacaries, sacerdot ple d'esperit profètic, davant el fill nascut va lloar Déu redemptor i va predicar la propera aparició de Crist, Sol d'Orient, que procedeix del cel.
- Santa Tecla, verge i màrtir, originària d'Iconi, a Licaònia. A Selèucia, Cilícia (data incerta).
- Commemoració de sant Linus, Papa. Segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols li van encomanar l'episcopat de l’Església fundada a l’Urbs. Pau Apòstol el recorda com a company seu. A Roma (s. I).
- Sant Sosí, diaca i màrtir. Segons diu el papa sant Símmac, desitjant protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell el martiri amb el mateix preu i glòria. A Misena de Campània, Itàlia (~ 305).
- Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. A Ancona, del Picè, Itàlia (s. V).
- Sant Adamnà, prevere i abat. Home molt docte en coneixements bíblics i gran amant de la unitat i de la pau. Tant a Escòcia com a Irlanda, amb la seva predicació va persuadir moltes persones per celebrar la Pasqua segons la tradició romana. Al monestir d’Hy, a l'illa d’lona, a Escòcia (704).
- Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs. Captius a Siracusa, van ser deportats i sacrificats pels sarraïns. A Àfrica (després de 881).
- Beat Pere Acotanto, monjo. Va recusar humilment el càrrec d'abat i va preferir viure reclús al monestir. A Venècia (~ 1187).
- Beata Helena Duglioli Dall’Olio. Després d'un matrimoni portat amb admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. A Bolonya, a la regió de l’Emília, Itàlia (1520).
- Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs. Alegres, van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics coreligionaris. A Tlaxcala, ciutat de Mèxic (1527-1529).
- Beat Guillem Way, prevere i màrtir. Condemnat a la pena capital i penjat al patíbul, durant el regnat d’Elisabet I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. A Kingston, a les ribes del Tàmesi, a Anglaterra (1588).
- Beata Maria Emília Tavernier, religiosa. Quan va perdre el marit i els fills, es va dedicar a tenir cura dels necessitats i va fundar la Congregació de les Germanes de la Providència, en favor dels orfes, ancians i dèbils mentals. A Mont-real, a la província del Quebec, a Canadà (1851).
- Beat Vicenç Ballester Far, prevere i màrtir. Durant els dies de persecució religiosa va lliurar un bon combat per Crist. A Benissa, comarca valenciana de la Marina Alta (1936).
- Beates Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez i Maria Josepa del Río Mesa, verges de l'institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs. Van arribar totes elles al triomf de la glòria patint el combat del martiri. A Benicalap, districte de la ciutat de València (1936).
- Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació de Germanes Servidores dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. A Cracòvia, a Polònia (1940).
- Beat Josep Stanek, prevere de la Societat de l’Apostolat Catòlic i màrtir. En temps de guerra, va sofrir el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. A Varsòvia, Polònia (1944).







