Comentario de cine espritual: «La vida de los demás»
Comentario de cine espritual: «La vida de los demás»
Drama dirigido por el iraní Mohammad Rasoulof sobre la lucha contra la pena de muerte explicada desde aquellos que lo viven más de cerca
09 Jul, 2021
Montse Punsoda
Esta semana, la sección de cine espiritual recomienda «La vida de los demás» (There is no Evil), del director iraní Mohammad Rasoulof. Se trata de un cineasta perseguido por el tipo de películas que hace. En este caso dirige un drama sobre la lucha contra la pena de muerte explicada desde aquellos que lo viven más de cerca.
La película ha sido muy reconocida por algunos festivales de cine. Entre estos, el Festival de Berlín, que la catalogó como la mejor película con Oso de oro.
Sinopsis
El relato de la película muestra cuatro historias de la vida cotidiana en Irán, donde la pena de muerte no sólo afecta a los condenados sino a la vida de los demás. Enumera un poderoso viaje definido por las paradojas del pueblo iraní. Así, en una línea se explica la pena de muerte desde el punto de vista de las víctimas, desde el duelo de las familias, desde los verdugos y, finalmente, desde el sistema que lo gobierna todo.
Contra la pena de muerte
La película, galardonada en la Berlinale, ha sido muy bien catalogada por la crítica, en general. Destaca sobre todo el buen arranque de las primeras historias que capta el interés del espectador. Ahora bien, está creada desde un punto de vista contemplativo desarrollando un relato largo para profundizar en cada uno de los roles que presentan esta denuncia.
Tal y como expone el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, la película supone «una fuerte denuncia directa el corazón que se posiciona claramente contra la pena de muerte, y contra un sistema que continúa con la pena de muerte desde». Es por ello, que según expone Mn. Peio-, «es un cine de referencia desde la fe cristiana, que lucha en favor de la vida».
La parroquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar es uno de los templos singulares del Arciprestazgo del Maresme, es nombrada por primera vez en un documento del 1025. Dedicada a Sant…
Las Fiestas de San Roque de Barcelona han celebrado este año su 437.ª edición, consolidándose como la fiesta más antigua del barrio Gótico y una de las tradiciones más arraigadas de la…
En pleno Eixample de Barcelona, la parroquia de Sant Francesc de Sales conserva una historia estrechamente ligada a las religiosas salesas y, posteriormente, a los hermanos maristas. La actual iglesia forma parte…
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... Ver másVer menos
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos