Comentari de cinema espiritual: «La vida de los demás»
Comentari de cinema espiritual: «La vida de los demás»
Un drama sobre la lluita contra la pena de mort explicada des d'aquells que ho viuen de més a prop.
09 Jul, 2021
Església de Barcelona
Aquesta setmana, la secció de cinema espiritual recomana «La vida de los demás» (There is no Evil), del director iraní Mohammad Rasoulof. Es tracta d’un cineasta perseguit pel tipus de pel·lícules que fa. En aquest cas dirigeix un drama sobre la lluita contra la pena de mort explicada des d’aquells que ho viuen de més a prop.
La pel·lícula ha estat molt reconeguda per alguns festivals de cinema. Entre aquests, el Festival de Berlin, que la va catalogar com la millor pel·lícula amb l’os d’or.
Sinopsis
a quatre històries de la vida quotidiana a l’Iran on la pena de mort no només afecta els condemnats sinó a la vida dels altres. Desgrana un poderós viatge definit per les paradoxes de el poble iranià. Així, en una línia s’explica la pena de mort des del punt de vista de les víctimes, des del dol de les famílies, des dels botxins i, finalment, des del sistema que ho governa tot.
Contra la pena de mort
La pel·lícula, guardonada a la Berlinale, ha estat molt ben catalogada per la crítica en general. Destaca sobretot la bona arrancada de les primeres històries que capta l’interés de l’espectador. Ara bé, està creada des d’un punt de vista contemplatiu desenvolupant un relat llarg per tal d’aprofundir en cada un dels rols que presenten aquesta denúncia.
Tal com exposa el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez la pel·lícula suposa «una forta denúncia directa el cor que es posiciona clarament contra la pena de mort, i contra un sistema que continua amb la pena de mort des». És per això, que segons exposa Mn. Peio-, «és un cinema de referència des de la fe cristiana, que lluita en favor de la vida».
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less