Comentario de cine espritual: «La vida de los demás»

Drama dirigido por el iraní Mohammad Rasoulof sobre la lucha contra la pena de muerte explicada desde aquellos que lo viven más de cerca

09 Jul, 2021
Montse Punsoda

Esta semana, la sección de cine espiritual recomienda «La vida de los demás» (There is no Evil), del director iraní Mohammad Rasoulof. Se trata de un cineasta perseguido por el tipo de películas que hace. En este caso dirige un drama sobre la lucha contra la pena de muerte explicada desde aquellos que lo viven más de cerca.

La película ha sido muy reconocida por algunos festivales de cine. Entre estos, el Festival de Berlín, que la catalogó como la mejor película con Oso de oro.

Sinopsis

El relato de la película muestra cuatro historias de la vida cotidiana en Irán, donde la pena de muerte no sólo afecta a los condenados sino a la vida de los demás. Enumera un poderoso viaje definido por las paradojas del pueblo iraní. Así, en una línea se explica la pena de muerte desde el punto de vista de las víctimas, desde el duelo de las familias, desde los verdugos y, finalmente, desde el sistema que lo gobierna todo.

Contra la pena de muerte

La película, galardonada en la Berlinale, ha sido muy bien catalogada por la crítica, en general. Destaca sobre todo el buen arranque de las primeras historias que capta el interés del espectador. Ahora bien, está creada desde un punto de vista contemplativo desarrollando un relato largo para profundizar en cada uno de los roles que presentan esta denuncia.

Tal y como expone el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, la película supone «una fuerte denuncia directa el corazón que se posiciona claramente contra la pena de muerte, y contra un sistema que continúa con la pena de muerte desde». Es por ello, que según expone Mn. Peio-, «es un cine de referencia desde la fe cristiana, que lucha en favor de la vida».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)