Comentario de cine espritual: «La vida de los demás»
Comentario de cine espritual: «La vida de los demás»
Drama dirigido por el iraní Mohammad Rasoulof sobre la lucha contra la pena de muerte explicada desde aquellos que lo viven más de cerca
09 Jul, 2021
Montse Punsoda
Esta semana, la sección de cine espiritual recomienda «La vida de los demás» (There is no Evil), del director iraní Mohammad Rasoulof. Se trata de un cineasta perseguido por el tipo de películas que hace. En este caso dirige un drama sobre la lucha contra la pena de muerte explicada desde aquellos que lo viven más de cerca.
La película ha sido muy reconocida por algunos festivales de cine. Entre estos, el Festival de Berlín, que la catalogó como la mejor película con Oso de oro.
Sinopsis
El relato de la película muestra cuatro historias de la vida cotidiana en Irán, donde la pena de muerte no sólo afecta a los condenados sino a la vida de los demás. Enumera un poderoso viaje definido por las paradojas del pueblo iraní. Así, en una línea se explica la pena de muerte desde el punto de vista de las víctimas, desde el duelo de las familias, desde los verdugos y, finalmente, desde el sistema que lo gobierna todo.
Contra la pena de muerte
La película, galardonada en la Berlinale, ha sido muy bien catalogada por la crítica, en general. Destaca sobre todo el buen arranque de las primeras historias que capta el interés del espectador. Ahora bien, está creada desde un punto de vista contemplativo desarrollando un relato largo para profundizar en cada uno de los roles que presentan esta denuncia.
Tal y como expone el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, la película supone «una fuerte denuncia directa el corazón que se posiciona claramente contra la pena de muerte, y contra un sistema que continúa con la pena de muerte desde». Es por ello, que según expone Mn. Peio-, «es un cine de referencia desde la fe cristiana, que lucha en favor de la vida».
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...