Comentario de cine espiritual: «Queridos Camaradas»
Comentario de cine espiritual: «Queridos Camaradas»
Película basada en hechos reales sobre el trasfondo del sistema comunista soviético a partir de la masacre que tuvo lugar en 1962 en una fábrica
28 Jul, 2021
Església de Barcelona
Esta semana el crítico de cine espiritual Peio Sánchez presenta y recomienda la película Queridos Camaradas. Se trata de una producción rusa dirigida por el director Andrei Konchalovsky, que profundiza en el régimen comunista ruso y lo que hay detrás de la apariencia. El relato se sitúa en la Unión Soviética de 1962 y está inspirado en hechos verídicos. Muestra la evolución de una persona acérrima fiel a el sistema, que a partir de un conjunto de sucesos vivirá un desengaño político y una toma de conciencia.
Sinopsis
Lyudmila es miembro del partido comunista local y fiel a la defensa de los ideales del régimen comunista soviético. En este sentido, todo lo que va en contra de lo que ella cree lo aparta, despreciando todo tipo de disidencia. Esta convicción hace un giro a partir de un suceso en una huelga laboral en una fábrica de motores. Lyumila ve como el ejército mandado por el Gobierno dispara los protestantes en medio la protesta que termina en una masacre que cambiará su visión de las cosas.
La ciudad queda en ruinas y agitada por las revueltas, con muchos heridos y desaparecidos en medio la tragedia. Entre estos, la hija de la protagonista.
Relato fiel y testimonial
Tanto el relato como la parte técnica de la película ha sido muy bien valorada por los críticos cinematográficos. De hecho, los festivales de cine la han galardonado o nominado con varios reconocimientos. Se destaca por encima de todo la fidelidad del relato, que el director quiere mostrar a partir de esta tragedia que tuvo lugar.
Como dice Luis Martínez, del diario El Mundo Andrei Konchalovsky «coloca al espectador en un lugar tan incómodo como profundamente honesto». En este sentido y desde el punto de vista más espiritual, Mn. Sánchez destaca revisión del mismo mundo ruso, que «invita a mostrar un relato que en occidente no se ha narrado suficiente». Además, esta revisión se hace desde el valor testimonial de la protagonista narrada de manera real.
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...