Comentari de cinema espiritual: «Queridos Camaradas»

Aquesta setmana el crític de cinema espiritual Peio Sánchez presenta i recomana la pel·lícula Queridos Camaradas. Es tracta d’una producció russa dirigida pel director Andrei Konchalovsky, que aprofundeix en el règim comunista rus i allò que hi ha rere l’aparença. El relat s’ubica a la Unió Soviètica de l’any 1962 i està inspirat en fets verídics. Mostra l’evolució d’una persona acèrrima fidel al sistema, que a partir d’un conjunt de successos viurà un desengany polític i una presa de consciència.

Sinopsis

Lyudmila és membre del partit comunista local i és fidel a la defensa dels ideals del règim comunista soviètic. En aquest sentit, tot allò que va en contra d’allò que ella creu ho aparta, menyspreant tota mena de dissidència. Aquesta convicció fa un gir a partir d’un succés en una vaga laboral en una fàbrica de motors. Lyumila veu com l’exèrcit manat pel Govern dispara els protestants enmig la protesta que acaba en una massacre que canviarà la seva visió de les coses.

La ciutat queda en runes i agitada per les revoltes, amb molts ferits i desapareguts enmig la tragèdia. Entre aquests, la filla de la protagonista.

Relat fidel i testimonial

Tant el relat com la part tècnica de la pel·lícula ha estat molt ben valorada pels crítics cinematogràfics. De fet, els festivals de cinema l’han guardonat o nominat amb diversos reconeixements. Es destaca per sobre de tot la fidelitat del relat, que el director vol mostrar a partir d’aquesta tragèdia que va tenir lloc .

Tal com diu Luís Martínez, del diari El Mundo Andrei Konchalovsky «col·loca a l’espectador en un lloc tan incòmode com profundament honest». En aquest sentit i des del punt de vista més espiritual, Mn. Sánchez destaca revisió del mateix món rus, que «convida a mostrar un relat que a occident no s’ha narrat suficient». A més a més, aquesta revisió es fa des del valor testimonial de la protagonista narrada de manera real.