Mons. Gordo: «Coratge, esperança, fortalesa i glòria a les Santes» 

El bisbe Sergi presideix la tradicional missa de les patrones de Mataró i demana la seva intercessió enmig la crisi social i econòmica

27 Jul, 2021
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

La tradicional missa en memòria de les santes Juliana i Semproniana ha tornat a emocionar un any més a la basílica de Santa Maria de Mataró, amb la interpretació de la Missa de Glòria de mossèn Manuel Blanch. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, ha presidit la celebració que s’ha dut a terme amb les mesures de seguretat requerides per a la Covid i amb l’aforament autoritzat per la Generalitat de Catalunya. Per aquells que no ho han pogut seguir de manera presencial s’ha emés a través de la ràdio i televisió de Mataró. 

El rector de la parròquia Mn. Josep Rodríguez, ha donat la benvinguda al bisbe Sergi i tots els presents. Entre aquest, els representants institucionals com l’alcalde David Bote, el president del consell comarcal del maresme Damià Clot, entre altres regidors i regidores representants de l’Ajuntament de Mataró.

Enmig la pandèmia, però amb una devoció viva

Igual que va fer l’any passat, Rodríguez ha tornat a retre homenatge als professionals voluntaris i sanitaris, per als quals s’ha demanat que «es vegi reconegut el seu treball i esforç per a la societat».

L’última vegada, la celebració no va comptar ni amb el cor popular, ni amb l’orquestra, ni amb el director, ni amb els solistes. Per això, Mn. Rodríguez ha destacat com enguany «s’ha avançat gràcies a les vacunes» i s’ha pogut comptar amb una vintena de músics i trentena de cantaires, solistes i el director Francesc Cortés. Tot i això, tal com ha destacat el rector, «la situació continua sent excepcional», i sense el cor popular que «fa d’aquesta missa el que és patrimoni popular». En aquest sentit, ha mostrat el desig que «l’any que ve, amb la pandèmia radicada, siguin els ciutadans de Mataró qui visquin i cantin la missa de les Santes».

Abans d’acabar, ha convidat a celebrar i recordar la fidelitat fins a la mort de santa Juliana i santa Semproniana, que «van sentir la predicació de l’Evangeli i van fer de la seva vida un lliurament a Jesús. Una tradició viva – continuava – perquè reforci el desig de ser cristians i ens ompli de goig».

Homilia: Record, gratitud i esperança

El bisbe Sergi Gordo ha fet una reflexió destacant tres aspectes, entorn la festa de les Santes. D’una banda, ha subratllat la «significació de les verges i màrtirs com a germanes grans en la fe». Un exemple de coratge i un record dels màrtirs que han patit i altres que continuen patint la persecució i la creu de Jesús, com a cristians perseguits. Ha fet una crida perquè aquest sofriment no s’oblidi i «porti a projectar la llum de l’Evangeli sobre la ciutat de Mataró». 

D’altra banda, ha recordat l’acollida de les Santes com a patrones de Mataró l’any 1852 i ha fet un agraïment als avantpassats, cristians i cristianes mataronins que al llarg dels anys han mantingut la festa. 

En tercer lloc, en un moment encara marcat per la pandèmia, amb l’ús de les mascaretes i les distàncies entre els fidels, el bisbe Sergi ha convidat a fer una pregària d’acció de gràcies, convidant a l’esperança en aquest moment de prova o de crisi global per la pandèmia. Ha exhortat a «demanar el do de la fortalesa i unir els nostres cors en una acció de gràcies a Jesús». També, «la intercessió de les Santes per al bé de Mataró, enmig la crisi social i econòmica que té moltes cares i repercussions». Finalment, amb un to ple de convicció s’ha dirigit a tots els presents: «Germans i germanes: Coratge, esperança fortalesa, glòria a les Santes i molt bona festa major».

Pregària per al bisbe Toni

Tant el rector de la parròquia com el bisbe Sergi han demanat una pregària especial per al bisbe auxiliar Mons. Antoni Vadell, molt vinculat a la zona pastoral del Maresme. Concretament, el bisbe Gordo ha recordat l’admiració del bisbe Toni per l’ofici de les Santes, que ha presidit en dues ocasions. Ha demanat a tots els presents que preguin per la salut del bisbe, amb la intercessió del beat Joan Roig i Diggle, tal com ell ho desitja.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

24 minutes ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)