Nombramientos en la archidiócesis de Barcelona

El Cardenal Juan José Omella comunica una provisión de nombramientos para el próximo curso pastoral 2021-2022

28 Jul, 2021
Església de Barcelona

El Sr. Cardenal Juan José Omella Omella, arzobispo de Barcelona, habiendo escuchado a los Sres. Obispos Auxiliares, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, Mons. Antoni Vadell Ferrer y Mons. Javier Vilanova Pellisa, el provicario general, el adjunto al provicario general y los vicarios episcopales de las cinco zonas pastorales que incluyen los arciprestazgos y las parroquias de la archidiócesis de Barcelona, comunica la siguiente provisión de los nombramientos para el nuevo curso pastoral, nombramientos que se harán efectivos el día del inicio del ministerio que se encomienda a cada presbítero o diácono nombrado.

Nombramientos parroquiales


Zona pastoral 1

Arciprestazgo de Rambles – Poble-sec

Mare de Déu del Carme, de Barcelona:

Unidad de pastoral Poble-sec, de Barcelona:

Arciprestazgo de Sant Josep Oriol

Agrupación de las parroquias de Mare de Déu del Pilar y de Sant Eugeni I, papa, de Barcelona (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, de Barcelona:

Maria Mitjancera de totes les Gràcies, de Barcelona:

Sant Josep Oriol (Basílica), de Barcelona:

Arciprestazgo de Sant Martí

Sant Joan Bosco, de Barcelona:

ZONA PASTORAL 2

Arciprestazgo de Guinardó

Crist Redemptor, de Barcelona:

Mare de Déu de Montserrat, de Barcelona:

Arciprestazgo de Vilapicina

Sant Esteve, de Barcelona:

Sant Narcís, de Barcelona:

Sant Pius X, de Barcelona:

Arciprestazgo de Gràcia

Santa Teresa de l’Infant Jesús, de Barcelona:

Arciprestazgo de Sarrià

Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo (Basílica), de Barcelona:

Santa Tecla, de Barcelona:

ZONA PASTORAL 3

Arciprestazgo de Poblenou

Santa Maria del Taulat y Sant Bernat Calvó, de Barcelona:

Deja de ser vicario de la parroquia del Sagrat Cor de Jesús, de Barcelona.

Arciprestazgo de Provençals

Sant Ambrós, de Barcelona:

Arciprestazgo de Trinitat-Roquetes

Agrupación de las parroquias de Sant Sebastià y de Santa Maria Magdalena, de Barcelona (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Sant Josep Obrer, de Barcelona:

Santa Engràcia, de Barcelona:

ZONA PASTORAL 4

Arciprestazgo de la Torrassa – Collblanc

Agrupación de las parroquias de Sant Ramon Nonat, de Barcelona, y de Sant Albert Magne, del Hospitalet de Llobregat (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Arciprestazgo del Hospitalet de Llobregat

Sant Isidre, del Hospitalet de Llobregat:

Arciprestazgo de Cornellà de Llobregat

Sant Miquel Arcàngel, de Cornellà de Llobregat:

ZONA PASTORAL 5

Arciprestazgo de Badalona Sud

Sant Antoni de Pàdua, de Badalona:

Arciprestazgo de Gramenet

Sant Josep Oriol, de Santa Coloma de Gramenet:

Sant Miquel Arcàngel, de Santa Coloma de Gramenet:

Santa Coloma, de Santa Coloma de Gramenet:

Arciprestazgo de la Cisa

Sant Feliu, de Cabrera de Mar:

Santa Creu, de Cabrils:

Agrupación de las parroquias de Mare de Déu del Pilar y de Sant Pere, del Masnou (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Sant Cristòfol, de Premià de Mar:

Santa Maria, de Premià de Mar:

Sant Genís, de Vilassar de Dalt:

Sant Joan, de Vilassar de Mar:

Arciprestazgo de Mataró

Sant Andreu, de Alfar (Dosrius):

Continúa de párroco en Sant Julià, de Argentona, y en Sant Andreu, de Òrrius.

Sant Julià, de Argentona:

Continúa de párroco en Sant Andreu, de Alfar (Dosrius); en Sant Esteve, de Canyamars (Dosrius), y en Sant Aciscle y Santa Victòria, de Dosrius.

Sant Esteve, de Canyamars (Dosrius):

Continúa de párroco en Sant Julià, de Argentona, y en Sant Andreu, de Òrrius.

Sant Aciscle y Santa Victòria, de Dosrius:

Continúa de párroco en Sant Julià, d’Argentona, y en Sant Andreu, d’Òrrius.

Maria Auxiliadora, de Mataró:

Sant Josep, de Mataró:

Continúa de párroco en Sant Simó y Sant Pau.

Sant Simó y Sant Pau, de Mataró:

Sant Andreu, de Òrrius:

Continúa de párroco en Sant Andreu, de Alfar (Dosrius); en Sant Esteve, de Canyamars (Dosrius), y en Sant Aciscle y Santa Victòria, de Dosrius.

Nombramientos no parroquiales


Residencia Sacerdotal Sant Josep Oriol

A partir de enero de 2022, por cuatro años, con el visto bueno de los obispos de Sant Feliu de Llobregat y de Terrassa.

A partir de enero de 2022, por cuatro años, con el visto bueno de los obispos de Sant Feliu de Llobregat y de Terrassa.

NOTA: Mn. Josep Serra Colomer mantiene el cargo de director hasta fenecer su mandato en enero de 2022.

Sínodo de los Obispos

Mn. Enric Termes Ferré

Comisión de seguimiento del Plan Pastoral Diocesano «¡Salgamos!»

Delegación de Anuncio de la Fe y de Iniciación Cristiana 

Secretariado Diocesano de Educación Católica

Secretariado Diocesano de Misiones

Secretariado Diocesano de Pastoral Universitaria –PDI i PAS–

Delegación de Pastoral Sacramental

Delegación Diocesana de Pastoral Sacramental

Secretariado Diocesano de Celebraciones Litúrgicas

Delegación de Pastoral Social y Caritativa

Secretariado Diocesano de Pastoral del Tráfico, Bomberos y Cuerpos de Seguridad


NOTA IMPORTANTE:

– El resto de delegados diocesanos, directores y/o responsables de secretariados y otros nombramientos de los servicios de curia que fenecían el 3 de septiembre de 2021, quedan prorrogados por tres años más.

– Durante el próximo mes de septiembre se librarán los nombramientos a los interesados y se hará público un cuadro con todos los cargos actualizados.


Jubilaciones canónicas

Se aceptan las peticiones de jubilación canónica de los sacerdotes siguientes:

NOTA: Estas jubilaciones canónicas se harán efectivas, respectivamente, el día del inicio del ministerio de los nuevos rectores nombrados para estas parroquias.

Estudiantes en Roma

Barcelona, 28 de julio de 2021

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)